Title search results
Showing 1 - 20 of 25 items
Les cançons de la nostra vida
By Pep Blay. 2015
Un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes…
més populars de la historia. Us heu parat mai a pensar per què cal tanta gent per tombar una simple estaca, segons la popular cançó de Lluís Llach? Voleu descobrir què és el que en realitat calia tombar segons la primera versió de la lletra, i que pesava molt més que una estaca? Sabeu que la tonada de la cançó «No tinguis pressa» dels Sopa de Cabra havia de contenir un vers que la discogràfica els va demanar que canviessin perquè el considerava massa pornogràfic? O què estava mirant Jaume Sisa quan va tenir un despreniment de retina que el va impedir estrenar La nit de Sant Joan? De què parlava l'himne de Catalunya que havia de substituir «Els Segadors» perquè un grup d'intel·lectuals considerava allò de «bon cop de falç» una incitació a la violència? La resposta a aquestes preguntes i a moltes altres és el que es pot llegir a Les cançons de la nostra vida. Un ampli recull d'anècdotes sucoses i divertides que s'amaguen rere la creació de moltes cançons populars catalanes i que ara surten a la llum. Des dels clàssics de Serrat als de Manel, des d'Els Pets als Txarango, des de Loquillo als Estopa, des de «El meu avi» al «Fum fum fum», tot un seguit històries d'amor i de desamor, de festa i de protesta, de pares i fills, de pàtria, de sexe, de cotxes, de futbol... El reflex de la idiosincràsia d'un poble a través de la música i tot allò de divertit que provoca l'atzar quan es creua amb la marcada personalitat dels creadors més destacats del país. La demostració que si hi ha unes cançons que han fet història, és perquè tenen la «seva» història.En resum ... o gairebé
By Stéphane Hessel. 2014
«Una autobiografia intel·lectual, emotiva i inclassificable.» Le Figaro Littéraire «Aquesta acumulació de memòria humana constitueix un tresor de sentit. Haver…
travessat un segle ple d'invents, esperances i horrors, i haver viscut plenament aquesta aventura és el que em dóna legitimitat. Perquè potser he rebut de la vida un deute de sentit, i avui em puc permetre pagar-lo amb el meu testimoni.»Stéphane Hessel A En resum... o gairebé l'agitador de consciències Stéphane Hessel aborda de manera magistral els temes de la indignació i els seus límits, la compassió, l'amor, l'admiració, la resiliència, la reivindicació de la dignitat, la força de les paraules, el compromís polític o la democràcia per transmetre a les noves generacions que cal lluitar dia a dia per recuperar la dignitat i per construir les bases d'un futur comú més just i accessible per a tothom. Una obra reveladora i necessària en la qual la veu de Hessel es barreja amb versos i confidències, amb opinions i records que configuren la trajectòria intel·lectual i personal d'un home bo. Opinions:«Les paraules de Stéphane Hessel desborden el marc d'un simple llibre. Són una crida a obrir els ulls i despertar les nostres consciències. Aquest llibre, per tant, no és una autobiografia en sentit estricte, no mira cap al passat. És una invitació a tenir valor. Recull unes experiències que han resultat exemplars i útils per fer costat a un compromís, a una manera d'enfrontar-se a la vida.»Maren Sell (editor francès)Plató i un ornitorinc entren en un bar: Entendre la filosofia amb acudits
By Thomas Cathcart, Daniel Klein. 2000
Pot haver-hi un llibre més original? Una aproximació a la filosofia a través d'acudits. Morty arriba a casa seva i…
es troba la dona i el seu millor amic Lou, despullats al llit. Quan Morty està a punt d'obrir la boca, Lou surt d'un salt del llit i li diu: «Abans que diguis res, amic meu, a qui creuràs, a mi o als teus ulls?» Lou planteja la pregunta sobre quina mena de dades són segures i per què. És fantàstic, diuen els autors, hi ha una colla d'acudits que ocupen el mateix terreny d'idees que les disciplines filosòfiques. Cathcart i Klein ens fan veure què significa la lògica, l'existencialisme, la relativitat, l'ètica, etc., a través d'aquest llibre ple de vida i d'historietes divertides. També les probabilitats i l'estadística. «Si has de pujar en un avió, i vols sentir-te segur, porta una bomba. Perquè les probabilitats que a l'avió hi hagi algú que en porti una altra són ínfimes».Quina nit: El disc que va canviar les nostres vides
By Pep Sala, Joan Capdevila. 2021
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.Contra-diccions: Un foc creuat sobre el món contemporani
By Beth Gali. 2013
Contra-diccions és el resultat d’una recerca narrativa a través de diàlegs virtuals a catorze bandes que transcorren en espais i…
temps diferents. Un relat que apassiona per la sinceritat i la claredat com s’expressen les idees i on, sovint, l’autora sembla jugar voluntàriament a fet i amagar amb el lector. El mes de febrer del 2009, Beth Galí viatjà a Bòston per entrevistar Noam Chomsky, professor emèrit del departament de lingüística del Massachusetts Institute of Technology i activista impenitent i mordaç. Aquella primera conversa amb Chomsky va empènyer l’autora a seguir explorant el món contemporani per mitjà de converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs, artistes i escriptors, amb els que ha anat teixint una xarxa de diàlegs —convertida més tard en un assaig dialogat— on les converses s’entrellacen i s’organitzen entorn dels temes més candents del moment actual.Democràcia i plurinacionalitat: Articles i assaigs (1987-2013)
By Miquel Caminal i Badia. 2017
Una antologia que reuneix de manera amplia i exhaustiva els textos de Miquel Caminal. El camp d’interessos intel·lectuals de Miquel…
Caminal engloba la democràcia, el catalanisme, el socialisme, els partits polítics, les polítiques públiques de memòria, la reflexió sobre la funció social de la universitat, el nacionalisme i, especialment, les teories sobre el federalisme. Caminal va exposar les seves idees en llibres, articles de recerca, assaigs i capítols de llibres que conformen una àmplia aportació acadèmica, juntament amb la massa discursiva de conferències, pròlegs i articles en premsa. Aquesta antologia, a cura dels professors Raül Digon i Joaquim Lleixà, reuneix per primer cop una tira àmplia i exhaustiva dels textos d’aquest pensador agut, mancat de prejudicis, mestre de generacions, que demostra amb les seves reflexions sobre catalanisme, federalisme i memòria històrica la seva profunda rellevància per al present que vivim.La música d'abans-d'ahir: Antologia d'articles de la Revista Musical Catalana. 1904-1936
By Mercedes Conde. 2014
El present llibre és una selecció d’articles publicats a la Revista Musical Catalana, butlletí oficial de l’Orfeó Català, entre els…
anys 1904 i 1936. Testimoni directe d’una època daurada de la cultura catalana, la Revista Musical Catalana és el mirall de l’activitat musical que es desenvolupa als països catalans, però també de l’activitat internacional dels seus músics i compositors, així com de la realitat musical internacional. Amb un clar interès per l’activitat coral, retrata les estrenes musicals més importants en l’època, la construcció del Palau de la Música Catalana, l’inici de la recuperació de la música antiga i de la interpretació amb criteris històrics, els concerts més representatius del moment i l’activitat dels instrumentistes catalans arreu del món.Els germans
By Terenci. 2015
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.Els Catarres X: Secrets i confessions d'una dècada salvatge
By Jordi Basté, Els Catarres. 2021
Deu anys d'anècdotes, secrets i confessions d'Els Catarres sota la mirada d'en Jordi Basté, en un llibre íntim, sincer i…
amb documents inèdits que promet un viatge a través d'una dècada tan salvatge i tan "catarra" com ells mateixos. «...serà com folk ballable en català». Aquesta és la primera definició de l'estil d'Els Catarres, feta per en Joan i l'Èric el 2010 per intentar convèncer la Roser d'unir-se al grup. Ara, més d'una dècada després, són al cim de la seva carrera: quatre discos, un EP, un disc d'or, centenars de concerts arreu, premis i, sobretot, el reconeixement del públic. Els Catarres, amb les seves cançons ultralluminoses, optimistas i ballables, van ser el primer grup català de pop festiu que va sonar a les ràdios comercials del país i uns capdavanters en omplir escenaris com ara el Sant Jordi Club de Barcelona. Però la història d'Els Catarres és també la història vital d'en Joan, la Roser i l'Èric, tres joves que, de la nit al dia, van ser catapultats a l'èxit per les xarxes socials i que, gràcies a la perseverança, el talent i la inspiració, han aconseguit consolidar-se en el panorama musical. Durant aquest recorregut hi ha hagut de tot, des de desenganys amb la indústria musical i bolos internacionals fins a ensurts, com quan l'amor va posar en perill la continuïtat del grup o l'exercici d'autoestima d'en Joan, que va inspirar la cançó «Jenifer».Sona la cançó
By Lluís Gavaldà. 2022
Sona la cançó és una carta d'amor al poder evocador de les cançons, un llibre que emocionarà tots els que…
en algun moment de la nostra vida ens hem enamorat d'una melodia o d'una lletra. Des dels Beatles fins a David Bowie, passant per Bob Dylan i Bruce Springsteen, Lluís Gavaldà recull en aquest llibre la seixantena de cançons que han marcat la seva vida, aquelles que l'han fet plorar i riure, i també les que li hauria agradat compondre ell mateix. L'autor ens ho explica amb la cura i la delicadesa del qui s'ha nodrit de música des de ben petit. I és que aquest no és únicament un llibre per a melòmans, és també una declaració d'amor a la vida i un viatge sentimental escrit amb un estil extraordinàriament personal, capaç de ser divertit, tendre i apassionat al mateix temps.Antígona
By Sófocles. 2022
Antígona, de Sòfocles, és segurament l’expressió literària antiga més sublim del conflicte humà entre els dictats de la consciència pròpia…
i les lleis establertes pels homes. Creont, rei de Tebes, ha prohibit sepultar el cadàver de Polinices, que s’ha alçat en armes contra ell. Antígona, però, la germana de Polinices, el desobeeix. I el seu acte i les conseqüències terribles que comporta també són l’expressió del sacrifici personal a causa d’un convenciment que, en aquest cas, té la raó de ser en la pietat entre germans. Ressenya:«La lluita per una justícia que està per damunt d'unes lleis concretes, la lluita pels drets no escrits, no legislats, però inherents en la persona humana..., aquest és el tema de l’Antígona. I per això és una de les tragèdies gregues més valorades.»De la introducció de Joan Castellanos i VilaÈdip Rei
By Sófocles. 2022
Molts crítics consideren Èdip Rei l’obra mestra de Sòfocles. Èdip ha esdevingut rei de Tebes, després de vèncer l'Esfinx i…
de casar-se amb Iocasta, vídua del rei Laios. Sense saber-ho, Èdip ha mort el seu pare en una baralla quan tornava de Delfos de consultar l'oracle i s'ha casat amb la seva mare. Una terrible pesta s'ha ensenyorit de Tebes i Èdip cerca les causes de l'infortuni fent una consulta a l'oracle d'Apol·lo a Delfos i també a Tirèsias, el sacerdot endeví de Tebes. La resposta és clara: la pesta s'acabarà quan hagi estat venjada la mort de Laios. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l’home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l’intent de descobrir-la, malgrat que, a mesura que s’hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d’encarar les dificultats vitals.Política
By Aristòtil. 2022
La Política, tot i ser un text incomplert i poc homogeni, és l’anàlisi més realista de l’estructura sociopolítica dels estats…
de l’antiguitat. A la Política, Aristòtil reflexiona sobre l’organització d’una ciutat-estat, la ciutadania i la democràcia, els tipus de constitució i la naturalesa dels governants. Vol evitar que els polítics creguin que posseeixen la veritat absoluta i intentin imposar un ordre determinat fent ús de la violència. Segons el filòsof, l’home és un animal polític per naturalesa, un ésser que ha de viure i participar en l’administració de l’estat i que no es pot resignar que uns altres prenguin per ella decisions que l’afectin. L’obra és, en definitiva, una invitació a qüestionar la tasca del polític tenint en compte la naturalesa humana, la raó i l’ètica.Els germans
By Terenci. 2022
Els germans planteja un debat, ben viu encara, sobre dos models educatius. Dèmeas, defensor aferrissat de les virtuts formatives de…
la disciplina, educa un dels seus dos fills, Ctesifó, amb rigor i severitat, alhora que confia l’altre, Èsquinus, al seu germà solter Mició, home hel·lenitzat, liberal, sensible i dedicat a l’otium. Però resulta que tots dos pupils cometen entremaliadures semblants, de manera que la severitat antiga es revela ben poc eficaç. És, en definitiva, l’obra que fa reflexionar sobre si l’educació del jovent ha de ser permissiva o repressiva. I el debat queda obert fins al final. Molts crítics consideren Els germans l’obra mestra de Terenci. De fet, apareix al centre de qualsevol debat sobre l’educació, i és un punt de referència en l’Emili de Rousseau (1762) i també en Goethe, que es feia dir Mició pel seu fill August, al qual, al seu torn, li agradava definir-se com Èsquinus.Els núvols
By Aristòfanes. 2022
Els núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V a.C.…
Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al «pensatori». L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...Lisístrata
By Aristòfanes. 2022
Lisístrata es va estrenar l’any 411 a.C., en un moment crític per Atenes, cada cop més asfixiada per la guerra…
contra Esparta. Durant la llarga guerra del Peloponès, atenesos i espartans deixen de banda les seves llars i els seus deures familiars. Per posar fi a la situació, la bella Lisístrata cridarà les dones dels dos bàndols a una revolta sense precedents: una vaga de sexe que forci la reflexió dels soferts combatents. El doble missatge pacifista i feminista de Lisístrata -i el seu caràcter eventualment vodevilesc- ha fet que sigui l’obra d’Aristòfanes més representada, imitada i adaptada des de mitjan segle XIX ençà, no solament en el teatre de text, sinó també en el teatre musical, en l’òpera, en el cinema i en el còmic, arribant fins i tot a esdevenir una eina simbòlica de denúncia de conflictes armats contemporanis.El soldat fanfarró
By Plaute. 2022
El soldat pagat de sí mateix i l’esclau murri còmplice del seu amo, protagonistes d’aquesta obra, són dos dels caràcters…
de Plaute amb més influència en la comèdia europea de tots els temps. A Efes, Pirgopolinices, soldat fanfarró i vanitós, ha segrestat l’amant de Plèusicles, Filocomàsia. Per alliberar-la, Palestrió, esclau de Plèusicles, li para una trampa: fa veure que la cortesana Acrotelèucia, que fingeix ser l’esposa del veí ancià del soldat, Periplectomen, se n’ha enamorat perdudament de Pirgopolinices. Aquest, convençut d’haver fet una bona conquesta, es desempallega de Filocomàsia. Mentrestant, Periplectomen, fingint indignació per la gosadia del soldat, li prepara una bona pallissa.Medea
By Eurípides. 2022
Amb Medea Eurípides dona el tret de sortida d'un dels caràcters femenins que més han seduït literats, cineastes i creadors…
plàstics del segle XX. Medea és un dels personatges femenins més polièdrics de la tragèdia de tots els temps: dona i fetillera, esposa i amant, filla, germana i mare, símbol de la dona humiliada i venjadora fins a l'extrem del seu propi dolor. Abandonada pel seu espòs Jàson, que vol casar-se amb la filla del rei de Corint, se sent enganyada i menystinguda i actua en conseqüència: primer assassina la seva rival i després mata els fills que ha tingut amb Jàson. Eurípides va néixer a Salamina cap al 480 aC i amb Èsquil i Sòfocles és un dels tres grans poetes tràgics. Va escriure al voltant de noranta obres, entre les quals Alcestis, Les suplicants i Electra i, tot i no tenir gaire èxit en la vida, va obtenir quatre premis en els concursos actuals atenencs. Després de la seva mort cap al406 aC a la cort del rei Arquelau de Macedònia, on s'havia traslladat, la seva fama va escampar-se per tot el món grec. Les seves obres traspuen un gran escepticisme envers les creences religioses i un apropament a la forma humana de tractar i de resoldre els problemes.No-coses
By Byung-Chul Han. 2021
Ja no habitem la terra i el cel, sinó Google Earth i el núvol.La informació domina el nostre entorn de…
vida, i les coses palpables passen cada cop més a un segon pla. El món com a esfera d'informació se superposa al món com a constel·lació de coses, i aquesta transició modifica substancialment la nostra percepció i relació amb el món. Byung-Chul Han analitza amb brillantor aquesta deriva, defensa la màgia de les coses i reflexiona sobre allò que es perd en el soroll de la informació. BYUNG-CHUL HAN (Seül, 1959)És un filòsof i assagista d'origen sud-coreà, professor de la Universitat de les Arts de Berlín. Escriu en alemany i és considerat com un dels filòsofs més destacats del pensament contemporani.Un llibre de cuina que ens fa viatjar a través de la música de tots els temps. 30 receptes senzilles…
i saboroses que dialoguen amb les melodies més exquisides. Quina relació hi ha entre els macarrons amb formatge i Beethoven, el consomé i Verdi o les últimes creacions del Celler de Can Roca i la música d'Erik Satie? La història de la cuina i la de la música ha seguit camins paral·lels. En cada moment històric i en cada indret del món, compositors i cuiners han compartit una mateixa manera de veure el món i han desenvolupat les seves creacions amb un esperit comú. En aquest llibre, Jaume Biarnés explora la relació entre la gastronomia i la música a partir de trenta receptes que estableixen un diàleg entre aquests dos mons. Algunes oblidades durant anys en vells llibres de cuina, d'altres, creacions dels xefs més actuals. Des dels primers receptaris de l'antiguitat fins a les més agosarades partitures dels nostres temps, l'autor ens convida a degustar i a escoltar d'una manera fàcil i deliciosa.