Title search results
Showing 1 - 12 of 12 items
Ндура. Сын джунглей.
By Javier Salazar Calle, Альберто Гарсия Самсонов. 2015
Когда обычный человек, любой из нас, вдруг оказывается на грани жизни и смерти, один, посреди непроходимых джунглей, он сможет выжить?…
Именно такая незамысловатая дилемма стоит перед героем нашей истории. Возвращаясь из отпуска, после заурядного сафари на джипах с фотоаппаратом в Намибии, он вдруг оказывается на грани выживания, после того, как их самолет был сбит какими-то повстанцами и упал в девственных джунглях Итури, в Республике Конго. Словом, наш герой нежданно-негаданно оказывается там, где дикая природа - отнюдь не единственный смертельный враг, и где просто выжить - далеко не единственная сверхзадача. Повествование, выдержанное в духе классической приключенческой литературы, переносит читателя из мира реального в мир, где всё пропитано тревогой и отчаянием главного героя от навалившихся на него несчастий. В этой книге естественным образом переплетаются между собой человеческие эмоции и нечеловеческое напряжение в борьбе за жизнь. По мере развития сюжета психологическая деградация героя гармонично вписывается в подробное описание окружающей его прир�Doncs jo ho veig així: Sobre la crisi econòmica i més
By Xavier Sala i Martín. 2010
Una antologia dels controvertits articles periodístics de l'economista espanyol més polèmic, contestatari i, al mateix temps admirat i seguit. Provocador…
per alguns, visionari per d'altres. L'única cosa que Xavier Sala i Martín no suscita és indiferència. Amb rigor i senzillesa, Xavier Sala i Martín explica, tant als experts com als neòfits, les bases de l'economia i del sistema econòmic mundial. L'actual crisi financera, definida per l'autor com una de les més importants dels últims cent anys, centra gran part dels seus darrers articles periodístics recollits en aquest llibre. També ens ofereix la seva opinió sobre temes com el canvi climàtic, la situació de l'Àfrica i altres aspectes de l'actualitat mundial, amb una nova visió de l'economia que deixa de banda propostes obsoletes i planteja els grans temes amb lucidesa i originalitat.La història de Barcelona en 10 passejades: Des dels romans fins a l'actualitat
By Jaume Grau Masbernat. 2020
Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta…
del treball, de les obres i especulació o la Barcelona màgica, Jaume Grau ens convida a caminar per la ciutat per descobrir tota la seva història. La millor manera de conèixer Barcelona és caminant-la. En els seus carrers i places hi ha escrita tota la seva història i només cal obrir bé els ulls per descobrir-la. La Barcelona d'avui és el testimoni viu de les Barcelones d'ahir, i en les seves pedres ha quedat imprès un relat històric apassionant. Les deu rutes temàtiques que proposa Jaume Grau per recórrer la ciutat es poden fer caminant, cadascú seguint el seu pas, o, fins i tot, dissenyant el seu propi trajecte. Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i de l'especulació o de la Barcelona màgica, l'autor ens convida a mirar-la a través de la història.Una ciutat que amaga molts més racons i curiositats dels que ens hauríem pogut imaginar, com saber per exemple què hi fa una sabata a la façana de la catedral. Però també ens revela un passat dur i difícil, com el que podem observar al turó de la Rovira, on centenars de barcelonins van instal·lar les seves barraques sobre els antics emplaçaments dels canons antiaeris, que defensaven la ciutat dels atacs de l'aviació italiana. Obriu les pàgines d'aquest llibre, passegeu, mireu i passeu-vos-ho bé: la ciutat que caminareu és única, «la gran encisera», com la va definir Joan Maragall. Ressenya:«Passejar amb el llibre a la mà, seguint un dels itineraris que proposa, ens apropa a aquest món ocult i sorprenentment molt viu d'una ciutat tan intensa com és Barcelona. Està molt bé veure els monuments i les atraccions barcelonines amb ulls de turista, però potser ja és hora d'anar una mica més enllà i mirar-se Barcelona amb els ulls de la Història, de la vida, en definitiva.»Enric CalpenaLa volta al món en 80 dies
By Lewis York. 2014
Un text de ritme àgil, gairebé frenètic, i carregat de matisos i de girs argumentals que oferim sintetitzat per Lewis…
York sobre un suport de luxe: les magnífiques il·lustracions creades per a la ocasió per Ian Cassalucci. La Terra sempre ha tingut més o menys el mateix volum, però els mitjans de transport, cada vegada més ràpids, aconsegueixen que sembli més petita i fàcil de recórrer. Fa 136 anys, fer la volta al món en 80 dies semblava impossible. Però sempre hi ha gent intrèpida amb ganes de superar reptes, com en Phileas Fogg, el protagonista d'aquesta cronometrada obra de Jules Verne. En Fogg, acompanyat del seu fidel majordom Jean Passepartout, ens demostra que si tenim confiança en nosaltres mateixos sempre trobarem el camí. I també que, fins i tot si fracassem, sempre podem aprendre una lliçó positiva. Un clàssic que, ara més que mai, ve de gust revisar, perquè sempre permet noves lectures i noves imatges com aquestes dotze meravelloses il·lustracions a doble pàgina de tècnica mixta: tinta xinesa i aquarel·la.Sexe ficció: Manual per a pubilles del segle XXI
By Marta Pontnou. 2021
Marta Pontnou desmunta, sense pèls a la llengua, els estereotips, les pors i els complexos de les pubilles del segle…
XXI. Sexe ficció és un recull dels articles àcids i divertits que Marta Pontnou ha publicat a Núvol durant l'últim any. Amb molta ironia i amb una exactitud hilarant, Pontnou i el seu grup d'amigues, les Putes Celebrities, es rebel·len contra la grisor de la pandèmia i planten cara als homes que viuen ancorats al parvulari de l'amor. Amb un posicionament feminista, Marta Pontnou posa paraules als pensaments que moltes dones tenen a la punta de llengua, sense eufemismes i amb molt d'humor. Sexe ficció és un al·legat a favor de la passió i l'elegància, il·lustrat per la Raquel Gu. Ressenyes:«El que escriu aquesta senyora és una barbaritat que mereix ser llegida per totes les dones.»Candela Peña «Una veu original, atrevida i descarada que ens fa somriure amb veritatsque ens costa d'escoltar.»Carme Forcadell «Una veu que defensa amb elegància, ironia i contundència el dret a reivindicar el nostre cos i el nostre caràcter.»Laura RoseiLa cita: O la història d’una polla jueva
By Katharina Volckmer. 2020
Una novel·la provocadora i intimista que reflexiona sobre la identitat sexual i la condició humana. La Sarah, d'origen alemany, acudeix…
a la consulta del doctor Seligman per sotmetre's a una operació de canvi de sexe. Mentre el cirurgià, que és jueu, li examina la vagina, la Sarah li confessa les seves fantasies sexuals amb Hitler i un robot, i la vergonya que sent per haver nascut a Alemanya. "Quan era jove sempre pensava que l'única manera de superar de debò l'Holocaust era estimar un jueu", confessa al cirurgià. En un monòleg sarcàstic i punyent, la Sarah -des de la llitera del metge- reflexiona sobre la condició humana, el paper de la dona al segle XXI i el seu malestar pel fet d'haver nascut amb un sexe amb el qual no s'identifica. El doctor Seligman es converteix en el confessor silenciós dels seus temors i neguits. Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb una novel·la provocadora, intimista i hilarant que manté la tensió literària a través d'un discurs sense tabús que pretén fer les paus amb un mateix i amb la història.A la taula dels altres: A peu pel Priorat
By Josep Maria Espinàs. 1962
Espinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.…
El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
By Josep Maria Espinàs. 1957
Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins…
desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
By Josep Maria Espinàs. 1990
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per…
caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.Jardins secrets: 99 llibres per tornar a llegir
By Ponç Puigdevall. 2022
Un elogi de la lectura, un itinerari a través de la narrativa catalana del present Jardins secrets. 99 llibres per…
tornar a llegir recull una selecció de les ressenyes que Ponç Puigdevall ha anat publicant a la premsa des del 1991 fins avui mateix, la gran majoria corregides i renovades de la mateixa manera que el pas del temps corregeix i renova tothom, i pretén defensar la bellesa d'un dels infinits itineraris que es poden traçar sobre el mapa de la narrativa catalana dels últims trenta anys. «En la tria dels títols és inevitable advertir-hi uns buits que es podran considerar clamorosos, però les absències més greus s'expliquen perquè m'he deixat endur pel criteri del meu gust particular -són uns llibres que m'han agradat i que admeten, em penso, la prova de la relectura-, amb l'esperança que un gust deixa de ser arbitrari no quan se'l considera correcte -¿i qui ho pot decidir, això?-, sinó quan se l'argumenta amb la màxima exactitud possible», escriu Puigdevall. «Llegir inspira uns somiejos que ajuden a ser d'una altra manera, i sempre produeix una sensació infantil d'estranyesa i enlluernament, com si de sobte s'entrés en una casa diferent de la pròpia i es topés amb l'atractiu misteriós de la raresa, amb extravagàncies personalíssimes, amb singularitats capritxoses», s'afirma en aquest inventari d'experiències de lector, unes notes sobre la literatura del present que no tenen cap voluntat de fundar un cànon i sí, en canvi, la il·lusió de despertar el desig de llegir. Jardins secrets és sobretot un elogi dels territoris inacabables de la lectura i recorda que cada lector, de fet, és un crític que fa créixer una altra pell per damunt de la que ha construït l'autor amb l'art de la seva escriptura. Ho va dir Armand Obiols en confessar el secret de la seva avidesa insaciable de lectures: «Llegeixo per crear-me. Sense les meves lectures jo seria un ésser molt distint de qui soc». Amb la fascinant contundència de la seva prosa, Julien Gracq deia el mateix d'una manera diferent: «és prou sabut que cada llibre no només s'alimenta dels materials que li ofereix la vida, sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres».Als marges: Converses sobre el plaer de llegir i d'escriure
By Elena Ferrante. 2021
La «cambra pròpia» d'Elena Ferrante: les lliçons de literatura de l'autora que més intriga suscita entre els lectors de tot…
el món, amb més de vint milions de lectors. Elena Ferrante dibuixa un recorregut històric i personal sobre la inspiració i sobre la crida que va sentir des de ben menuda per esdevenir una escriptora. Així, de mica en mica, ens enumera les figures clau de la seva formació literària i alhora va afinant els seus consells sobre la creació dels personatges i de la trama. Des de Shakespeare fins a Gertrude Stein, passant per les obres de Diderot, Jane Austen o Virginia Woolf, fins a la culminació amb Dante i Beatriu, la Ferrante relliga les seves lectures amb l'obra i la biografia pròpies i per primera vegada les comparteix amb el lector des d'una nova intimitat. «Quan escric, ni tan sols jo sé qui soc».Gazzetta del Sud1984
By George Orwell. 1949
Una obra mestra ambientada en una societat distòpica, totalitària i dictatorial, que reflexiona sobre conceptes encara vigents com ara la…
censura, la manipulació dels mitjans de comunicació i la falta de llibertats individuals en benefici d'un suposat interès comú. L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet. «No hi haurà lleialtat, llevat de la lleialtat al Partit. No hi haurà amor, llevat de l'amor pel Gran Germà. No hi haurà rialles, llevat de les rialles del triomf davant un enemic derrotat. No hi haurà art, ni literatura ni ciència. Quan siguem omnipotents ja no necessitarem la ciència. No hi haurà distinció entre la bellesa i la lletjor. No hi haurà curiositat ni alegria davant el curs de la vida. Tots els plaers antagònics seran destruïts».