Service Alert
Delay in delivery of Direct to Player materials
You may experience a delay in delivery of Direct to Player materials. All requests for materials will be delivered as soon as possible. Thank you for your patience.
You may experience a delay in delivery of Direct to Player materials. All requests for materials will be delivered as soon as possible. Thank you for your patience.
Showing 1 - 5 of 5 items
By Pep Sala, Joan Capdevila. 2021
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.By Lluís Domènech Girbau. 2018
L’obra que acull tota la riquesa d’un home polifònic que va transcendir la seva època per convertir-se en un referent…
cultural immortal. L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) ha estat qualificat, amb raó, d'home universal. Figura fonamental de la Catalunya del tombant del segle XIX i començaments del XX, la seva obra va anar més enllà de l'àmbit arquitectònic gràcies a la seva activa participació en la vida cultural i política del seu temps. Artífex dels edificis de l'Exposició Universal del 1888 i de dues obres mestres del modernisme com l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música (declarades Patrimoni de la Humanitat), Domènech i Montaner va ser també un nom destacat de la Renaixença, va presidir les Bases de Manresa i va ser diputat a les Corts espanyoles, punt culminant del catalanisme polític.By Jaume Collell. 2013
Jaume Collell, amb El músic de l’americana vermella, ha escrit la biografia vibrant i plena de vida d’un dels músics…
més excepcionals i desconeguts d’aquest país: Joan Viladomat, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel, la més insòlita, bigarrada i divertida que es recorda. Durant els anys vint Barcelona és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l’Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l’acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangosi sarsueles del género ínfimo. El músic porta sotana els anys de seminari. Del bressol tèxtil, prop del Ter, el seu «Fumando espero» aviat arriba a les ribes del Plata. El 1926 es fan més de 500 funcions del quadre líric El tango de la cocaína al teatre Victòria. Li editen pasodobles a París i foxtrots a Berlín i Nova York. Dedica «Catalunya plora» a la mort d’Àngel Guimerà, que no para de sonar, d’Emili Vendrell a Los Relámpagos, tal com el popularíssim «El vestir d’en Pasqual», de Núria Feliu a Hidrogenesse. No surt a l’Enciclopèdia Catalana, però els seus èxits s’escampen per Europa i Amèrica, i de Tòquio a Sydney, des dels discos de pissarra fins a la televisió per cable i YouTube.By Guillem Albà. 2023
L'emoció i els records marquen aquest viatge d'anada i tornada que farà Guillem Albà per descobrir qui era el seu…
avi, un nen a qui la guerra va convertir en un home. Aquesta és la història de l'avi del Guillem, però sobretot és la història d'amor a un ésser estimat i a una manera d'entendre la vida. «L'avi sempre m'havia explicat la seva història. D'històries com la del meu avi n'hi ha moltíssimes. Els avis d'aquesta generació van viure una guerra, una postguerra i una dictadura. Van viure coses que jo només he vist en documentals i he llegit en llibres. Per més que intenti imaginar-m'ho, no sabré mai realment el que és viure-les en carn pròpia. Crec que és bonic i necessari que no s'oblidin les coses que van passar. Que recordem els que han viscut abans que nosaltres i que, per una successió de circumstàncies de l'atzar i el destí, han fet que ara estiguem aquí».By Ricky Gil Giner. 2023
Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar…
els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York.«La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què "després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».