Title search results
Showing 1 - 11 of 11 items
En resum ... o gairebé
By Stéphane Hessel. 2014
«Una autobiografia intel·lectual, emotiva i inclassificable.» Le Figaro Littéraire «Aquesta acumulació de memòria humana constitueix un tresor de sentit. Haver…
travessat un segle ple d'invents, esperances i horrors, i haver viscut plenament aquesta aventura és el que em dóna legitimitat. Perquè potser he rebut de la vida un deute de sentit, i avui em puc permetre pagar-lo amb el meu testimoni.»Stéphane Hessel A En resum... o gairebé l'agitador de consciències Stéphane Hessel aborda de manera magistral els temes de la indignació i els seus límits, la compassió, l'amor, l'admiració, la resiliència, la reivindicació de la dignitat, la força de les paraules, el compromís polític o la democràcia per transmetre a les noves generacions que cal lluitar dia a dia per recuperar la dignitat i per construir les bases d'un futur comú més just i accessible per a tothom. Una obra reveladora i necessària en la qual la veu de Hessel es barreja amb versos i confidències, amb opinions i records que configuren la trajectòria intel·lectual i personal d'un home bo. Opinions:«Les paraules de Stéphane Hessel desborden el marc d'un simple llibre. Són una crida a obrir els ulls i despertar les nostres consciències. Aquest llibre, per tant, no és una autobiografia en sentit estricte, no mira cap al passat. És una invitació a tenir valor. Recull unes experiències que han resultat exemplars i útils per fer costat a un compromís, a una manera d'enfrontar-se a la vida.»Maren Sell (editor francès)Des del país dels blancs
By Ousman Umar. 2021
Després d'un viatge dur de cinc anys travessant el continent africà i el mar, Ousman relata la segona part de…
la seva història, i potser la més dolorosa i difícil: sobreviure al País dels Blancs. Amb tretze anys vaig marxar de la selva de Ghana cap al País dels Blancs. Després de cinc anys, en els quals vaig creuar el desert i tot seguit el mar en pastera, vaig arribar a Barcelona. No imaginava que aleshores començaria el pitjor i, passat un temps, el millor. Vaig viure a la jungla de ciment i d'indiferència, vaig dormir al carrer, vaig passar fam, fred i por i em vaig enfrontar al racisme. Però també vaig viure el feliç acolliment de la meva família catalana. Vaig aprendre a llegir i a escriure, em vaig posar a estudiar i vaig començar a treballar. Fins i tot vaig anar a la universitat. Però com més sabia, més interrogants m'apareixien. "Per què s'ha congelat la muntanya?", vaig preguntar-me en veure la neu per primera vegada. "Llavors Déu no va crear el món en set dies?", vaig plantejar-me quan em van explicar la teoria del big-bang. Quan anava al supermercat no veia menjar, sinó una successió d'objectes de colors vius alineats, però on es podia agafar una cabra? He explorat molts punts de vista al llarg de tot aquest temps: el xamanisme, el cristianisme, l'islam i la ciència. I he après que, al final, tots els éssers humans som iguals: no hi ha res més important que l'amor i el gaudi de la vida sense fer mal als altres. I que l'èxit no és res més que una acumulació de fracassos sense perdre la il·lusió.Quina nit: El disc que va canviar les nostres vides
By Pep Sala, Joan Capdevila. 2021
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.Entre la mentida i l'oblit: El laberint de la memòria col·lectiva
By Francesc-Marc Álvaro. 2012
L'autor recorre en aquest llibre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s'incrusten…
en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats. ota memòria és una elaboració subtil, molt fràgil i complexa, que combina record i oblit, en la qual impacten els traumes que vivim i també la mentida, la desfiguració i la propaganda. Som memòria o no som res. L’autor recorre en aquest llibre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s’incrusten en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats. I ho fa combinant exemples de la política, de la literatura, del cinema, de l’art i de la vida quotidiana en escenaris tan diversos com Buenos Aires, Berlín, Nova York, París, Mauthausen, Varsòvia, les trinxeres de la batalla de l’Ebre, Madrid o Barcelona. Amb l’estil característic de Francesc-Marc Álvaro, contundent i expressiu, Entre la mentida i l’oblit és un llibre agosarat que convida a pensar en la matèria primera de la nostra identitat personal i col·lectiva, allò que queda dins les nostres ments i els nostres cors un cop el sedàs del temps ha fet la seva feina.El músic de l'americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint
By Jaume Collell. 2013
Jaume Collell, amb El músic de l’americana vermella, ha escrit la biografia vibrant i plena de vida d’un dels músics…
més excepcionals i desconeguts d’aquest país: Joan Viladomat, i, alhora, la història de la Barcelona del Paral·lel, la més insòlita, bigarrada i divertida que es recorda. Durant els anys vint Barcelona és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers. Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfa el vici, del bracet de Garzo, Misterio, Amichatis, els Santpere, també els poetes de l’Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l’acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangosi sarsueles del género ínfimo. El músic porta sotana els anys de seminari. Del bressol tèxtil, prop del Ter, el seu «Fumando espero» aviat arriba a les ribes del Plata. El 1926 es fan més de 500 funcions del quadre líric El tango de la cocaína al teatre Victòria. Li editen pasodobles a París i foxtrots a Berlín i Nova York. Dedica «Catalunya plora» a la mort d’Àngel Guimerà, que no para de sonar, d’Emili Vendrell a Los Relámpagos, tal com el popularíssim «El vestir d’en Pasqual», de Núria Feliu a Hidrogenesse. No surt a l’Enciclopèdia Catalana, però els seus èxits s’escampen per Europa i Amèrica, i de Tòquio a Sydney, des dels discos de pissarra fins a la televisió per cable i YouTube.Mira'm als ulls: No és tan difícil entendre'ns
By Míriam Hatibi. 2018
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense…
que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.» Míriam Hatibi a La Vanguardia Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, tolerància i convivència. En un moment en què les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgent començar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta, presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivència.Les uvis de la ira
By Enfermera Saturada. 2016
Després de La vida és sèrum i El tiempo entre suturas, i després d'haver recorregut mitja Espanya infructuosament fent turisme…
d'oposició cercant la plaça fixa, l'Infermera Saturada, «Satu» pels amics, torna a la càrrega més saturada i més llançada que mai amb Les uvis de la ira. COMPOSICIÓPrincipi actiu (75 %): Humor sanitari.Excipients (25 %): Ironia, humor negre, algun tuit i moltes segones intencions. POSOLOGIAAls adults no sanitaris, administrar un capítol cada 8 hores. Si pertany al gremi, administrar lliurement. INDICACIONSCapítols d'humor sanitari per a infermeres saturades, estudiants, supervisores, dones que criden de la borsa de treball, sanitaris en general i pacients en particular. CONTRAINDICACIONSNo se'n recomana l'administració a ministres de Sanitat. PRECAUCIONSAplicar amb compte a consellers de Sanitat i caps d'Infermeria. EFECTES SECUNDARISExplosions descontrolades de riure, pèrdues lleus d'orina, desig irrefrenable d'estudiar infermeria i addicció al món de la Enfermera Saturada. INTOXICACIÓEn cas de sobredosificació, no trucar al Centre Nacional de Toxicologia. PRESENTACIÓ100% digital. Tinta electrònica no comestible. ADVERTÈNCIESMantenir fora de l'abast de les infermeres tristes. Laboratoris Infermera Saturada®. Mirant el dolor amb un somriure des del 2012. Troba a la Infermera Saturada a:Facebook: EnfermeraSaturadaTwitter: @EnfrmraSaturadaInstagram: Enfermera_SaturadaWeb: enfermerasaturada.esD'aquí no marxaré mai
By Guillem Albà. 2023
L'emoció i els records marquen aquest viatge d'anada i tornada que farà Guillem Albà per descobrir qui era el seu…
avi, un nen a qui la guerra va convertir en un home. Aquesta és la història de l'avi del Guillem, però sobretot és la història d'amor a un ésser estimat i a una manera d'entendre la vida. «L'avi sempre m'havia explicat la seva història. D'històries com la del meu avi n'hi ha moltíssimes. Els avis d'aquesta generació van viure una guerra, una postguerra i una dictadura. Van viure coses que jo només he vist en documentals i he llegit en llibres. Per més que intenti imaginar-m'ho, no sabré mai realment el que és viure-les en carn pròpia. Crec que és bonic i necessari que no s'oblidin les coses que van passar. Que recordem els que han viscut abans que nosaltres i que, per una successió de circumstàncies de l'atzar i el destí, han fet que ara estiguem aquí».La pausa dels dies: Dietari de vivències plaents
By Xavier Graset. 2023
Xavier Graset ens ensenya a degustar i a viure la vida d'una manera pausada.Un dietari peculiar que ens farà reflexionar…
sobre el cicle dels «El recull del pas d'aquests dies que trobareu en aquest llibre entra en les petites històries del dia a dia: aquí trobareu terra, oliveres i avellaners, i aquí trobareu cuina, carxofes i bacallà, escarola, i fideus, trobareu festes, Carnaval i el cicle de Nadal, i la Mare de Déu d'Agost, trobareu teatre i més lectures, i trobareu calendari, trobareu allò que ens ha fet créixer, i de com ha anat canviant tot plegat, i compto que, en certa mesura, també us hi trobareu vosaltres».Al mig de la vida, jo
By Marina Porras. 2023
La biografia sobre l'autora més influent de la literatura catalana des de la mirada fresca i revel·ladora de Marina Porras,…
periodista i crítica literària La vida de Mercè Rodoreda és la conquesta de la individualitat que es necessita per escriure. De nena va ser educada per ser una esposa convencional, de jove aspirava a ser una periodista del sistema i dues guerres la van fer créixer i descobrir de cop el món del segle XX. De l'estricta supervivència al descobriment de la solitud, Rodoreda va entendre que només se salvaria a través de l'escriptura si els seus llibres rescataven la memòria del seu temps. Marina Porras, periodista i crítica literària, explica en aquest retrat biogràfic la manera com es lliguen la vida i l'obra de l'escriptora més influent de la literatura catalana. La infantesa a la Barcelona d'abans de la guerra, la joventut a l'exili francès, la vida parisenca, l'esclat artístic a Ginebra i els anys finals a Romanyà.Una biografia fresca i directa amb il·lustracions de Elisa Munsó.Qui toca aquesta nit?: Una història del rock en 64 concerts
By Ricky Gil Giner. 2023
Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar…
els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York.«La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què "després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».