Title search results
Showing 1 - 20 of 28 items
M'explico: De la investidura a l'exili
By Carles Puigdemont, Xevi Xirgo. 2020
«No és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. És un relat fet a paraula viva, com una narració…
quasi en directe.» CARLES PUIGDEMONT El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe. Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquèmalgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar. La continuació, aviat a les llibreries: La lluita a l'exili.La lluita a l'exili
By Carles Puigdemont, Xevi Xirgo. 2020
La continuació de M'EXPLICO: De la investidura a l'exili (2016-2017) «Sento que he de protegir urgentment el que hem fet.…
En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.» Carles Puigdemont 130è president de la Generalitat de CatalunyaPartides simultànies: Les vies basca i catalana a l'estat propi
By Joan Rusiñol Ruiz. 2020
A Catalunya, el procés entra en una nova fase, mentre que Euskadi s'allunya de l'independentisme unilateral. Dues nacions i dues…
partides simultànies amb estratègies diferents. Qui se'n sortirà millor? Els bertsolaris, els improvisadors de versos en euskera, comencen a pensar les ritmes des del final. Només quan saben com acabaran, comencen a descabdellar les paraules cantades. El públic no sap on desembocarà la història; el bertsolari, sí. Alguna cosa semblant ha passat en la mirada que els bascos han projectat sobre el procés independentista català: hi havia una intuïció de com acabaria tot plegat. Malgrat que el fenomen polític que s'ha viscut a Catalunya és nou -l'Estat espanyol no havia hagut d'entomar mai un repte de les magnituds d'aquest, amb milers i milers de persones reclamant pacíficament el seu dret a marxar-ne- moltes de les peces que s'han anat posant sobre el tauler de joc són velles conegudes per als bascos: el pols entre legalitat i legitimitat democràtica, la judicialització del conflicte polític, l'ús dels cossos policials, l'amenaça d'escapçar l'autogovern, la dificultat d'interpel·lar Europa perquè mogui un dit... Hi ha, però, una diferència essencial de fons: a Euskadi, durant dècades, la presència d'ETA ho condicionava tot; en canvi, a Catalunya, el sobiranisme ha avançat només a través de les urnes. Amb matisos, ningú gosa ser gaire optimista. Per a alguns, els catalans han demostrat una valentia impensable; per als altres, una insensatesa incomprensible. I qui sap si ara que coneixem el final del procés -o de la primera etapa-, amb totes les seves llums i ombres, serà el moment d'inventar noves estrofes que permetin sincronitzar dues nacions que persegueixen una relació diferent amb Espanya, la que elegeixin democràticament els seus ciutadans.Edició especial (estoig amb M'explico | La lluita a l'exili)
By Carles Puigdemont, Xevi Xirgo. 2020
El fenomen editorial de l'any. Més de 50.000 exemplars venuts. Aquest estoig conté els dos volums escrits pel 130è President…
de la Generalitat amb Xevi Xirgo, M'EXPLICO (2016-2017) i LA LLUITA A L'EXILI (2018-2019) M’explico (2016-2017) «El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe. »Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquè malgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.» Carles Puigdemont _________________ La lluita a l’exili (2018-2019) «Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.» Carles PuigdemontSexe ficció: Manual per a pubilles del segle XXI
By Marta Pontnou. 2021
Marta Pontnou desmunta, sense pèls a la llengua, els estereotips, les pors i els complexos de les pubilles del segle…
XXI. Sexe ficció és un recull dels articles àcids i divertits que Marta Pontnou ha publicat a Núvol durant l'últim any. Amb molta ironia i amb una exactitud hilarant, Pontnou i el seu grup d'amigues, les Putes Celebrities, es rebel·len contra la grisor de la pandèmia i planten cara als homes que viuen ancorats al parvulari de l'amor. Amb un posicionament feminista, Marta Pontnou posa paraules als pensaments que moltes dones tenen a la punta de llengua, sense eufemismes i amb molt d'humor. Sexe ficció és un al·legat a favor de la passió i l'elegància, il·lustrat per la Raquel Gu. Ressenyes:«El que escriu aquesta senyora és una barbaritat que mereix ser llegida per totes les dones.»Candela Peña «Una veu original, atrevida i descarada que ens fa somriure amb veritatsque ens costa d'escoltar.»Carme Forcadell «Una veu que defensa amb elegància, ironia i contundència el dret a reivindicar el nostre cos i el nostre caràcter.»Laura RoseiL'independentisme en deu victòries (que tu vas fer possibles)
By Salvador Cot. 2021
Un recorregut, de la mà del Salvador Cot, per deu fites històriques on el poble unit marca un camí, un…
nou camí que tu també has fet possible. El 13 de setembre de 2009, unes dues mil cinc-centes persones passaven per una única urna a Arenys de Munt. Pocs dies més tard, el torero José Tomás triomfava a la Monumental de Barcelona. Era l'època del boicot al cava, a Espanya, amb un domini aclaparador dels vins de la Rioja al mercat interior català... Una Catalunya diferent a la d'ara amb, només, 21 diputats independentistes al Parlament que donaven suport a José Montilla. Ha passat una dècada llarga i Catalunya no és una república, això és cert. Però és molt més independent que a l'inici d'aquesta aventura política, econòmica i social. No hem guanyat, però tampoc no hem perdut. I en el caseller hi tenim victòries importants i permanents.La cita: O la història d’una polla jueva
By Katharina Volckmer. 2020
Una novel·la provocadora i intimista que reflexiona sobre la identitat sexual i la condició humana. La Sarah, d'origen alemany, acudeix…
a la consulta del doctor Seligman per sotmetre's a una operació de canvi de sexe. Mentre el cirurgià, que és jueu, li examina la vagina, la Sarah li confessa les seves fantasies sexuals amb Hitler i un robot, i la vergonya que sent per haver nascut a Alemanya. "Quan era jove sempre pensava que l'única manera de superar de debò l'Holocaust era estimar un jueu", confessa al cirurgià. En un monòleg sarcàstic i punyent, la Sarah -des de la llitera del metge- reflexiona sobre la condició humana, el paper de la dona al segle XXI i el seu malestar pel fet d'haver nascut amb un sexe amb el qual no s'identifica. El doctor Seligman es converteix en el confessor silenciós dels seus temors i neguits. Katharina Volckmer debuta com a escriptora amb una novel·la provocadora, intimista i hilarant que manté la tensió literària a través d'un discurs sense tabús que pretén fer les paus amb un mateix i amb la història.Cinc minuts abans de decidir: Enmig del vendabal independentista
By Lluís Bassets. 2013
Enmig del vendaval, cal trobar la calma per reflexionar i debatre, encara que sigui cinc minuts abans de decidir. Lluís…
Bassets, periodista especialitzat en afers internacionals, ha volgut girar la mirada cap a Catalunya per situar l’actual acceleració política en el context global i explicar, setmana a setmana, el canvi radical que els darrers quatre anys ha sotragat Catalunya. Des d’abans de la sentència del Tribunal Constitucional, fins avui, quan l’independentisme és en primer pla del debat polític i social. Amb un punt de vista voluntàriament distanciat i aprofundint en l’evolució dels fets tant com en la percepció que n’hem tingut i com els hem analitzat, Cinc minuts abans de decidir és una contribució al diàleg i al debat, amb la voluntat d’argumentar dues idees:- La primera, que en democràcia no hi ha mai res definitivament jugat.- I, en segon lloc, que és imprescindible donar-nos els uns als altres una segona oportunitat abans de declarar que totes les portes ja s’han tancat. Si del que es tracta és d’obtenir una decisió seriosa, que tothom accepti civilitzadament a dins i a fora, a Espanya i a la comunitat internacional, el menys aconsellable és seguir el camí de la confusió propi dels vendavals.A un pam de la independència: Com hi arribarem i com la viurem
By Vicent Partal. 2013
Una reflexió sobre els processos independentistes d'Europa i de Catalunya des d'una visió optimista i pràctica. El país que volem…
és la crònica del procés que porta des de la gestació de l’Estatut de 2006 fins a la situació actual, amb el sobiranisme en primer pla del debat a Catalunya. Partal, basant-se en la seva llarga experiència com a periodista internacional, també reflexiona sobre els diversos processos independentistes que s’han produït recentment arreu del món, com ara els països bàltics, els països dels Balcans, Escòcia i Quebec. I, en darrer terme, exposa el seu ideari sobre les característiques de la Catalunya independent que desitja i creu possible. La seva és una visió optimista i pràctica, convençuda que la independència de Catalunya no només és possible sinó que es produirà en el si de la Unió EuropeaDesclassificat: Història secreta d’una votació revolucionària
By Vicent Partal. 2015
Un testimoni excepcional i únic d'un episodi revolucionari de la nostra història. Converses privades, negociacions in extremis, cops i contracops,…
amistats perilloses i fins i tot corredisses pels passadissos del Palau de la Generalitat. Els esdeveniments que van culminar en la consulta del 9 de novembre de 2014 són dignes d'inspirar una història d'intriga, i és justament per això que l'autor recorre a l'estructura d'una sèrie televisiva per narrar -amb els detalls més llaminers i sorprenents però sense apartar-se mai del rigor i l'anàlisi periodística- uns fets que van convertir Catalunya en centre d'interès mundial. Vicent Partal Director del principal diari electrònic del país, ens brinda l’oportunitat de mirar i escoltar de ben a prop tot allò que només van poder veure i sentir els negociadors més directes de la consulta sobre la independència.Sembrar, treballar, recollir: Escrits de reflexió i d'agitació, 2005-2011
By Jordi Pujol. 2011
Un recull dels 250 textos de l' Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol entre 2005 i 2011. Des que va…
deixar la presidència de la Generalitat de Catalunya a finals del 2003, Jordi Pujol ha mantingut una presència pública constant i molt escoltada. Alliberat de la càrrega diària de la gestió pública però armat d'un bagatge impressionant i respectat, ha fet sentir la seva veu en conferències, articles, intervencions de molt diversa índole. D'entre totes aquestes, la plataforma on ha deixat constància més regularment de la seva visió del país i de l'esdevenir de la història ha estat als editorials del Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Entre 2005 i 2011 el president Pujol ha escrit més de 250 textos breus de reflexió política i anàlisi social, tot construint un relat profundament lúcid i suggeridor sobre el nostre passat recent, donant claus d'interpretació del present i obrint perspectives de futur. Aquest volum reuneix el conjunt d'aquests editorials fins a l'estiu de 2011. Amb pròleg de l'historiador Joan B. Culla, el llibre conté els textos ordenats de forma cronològica per subratllar el valor de testimoniatge d'un temps que els caracteritzen. Així mateix, inclou tres índexs, situats al final de l'obra: de títols, onomàstic i temàtic.La globalització, els recursos del planeta, la societat de la informació entre d'altres són els temes tractats en aquest llibre…
per Joan Majó. «Quan s'acabi la crisi, ens quedarà la realitat». Aquest llibre ha estat escrit pensant en aquesta realitat I plantejar com ens hi adaptarem, des de la seguretat que serà més nova del que ens podíem pensar. Intenta donar algunes respostes a la pregunta que ens farem d’aquí a un temps: «La crisi ha passat; i ara què?». Aquesta nova realitat serà molt diferent de la que teníem abans, tant durant els anys d’explosió de la crisi com en la gestació prèvia. seria un gran error pensar que conceptes, idees, conviccions i fórmules que han estat útils, i fins i tot molt útils, ara fa uns anys puguin continuar servint-nos.Notícia del present: Articles a premsa, 1947-2013
By Jordi Pujol. 2013
Un recull de prop de dos-cents quaranta textos que reflecteixen el pensament de Pujol en els vessants polític, econòmic, ètic,…
teòric, social i cultural i que han vist la llum en tota mena de publicacions. Notícia del present inclou prop de dos-cents quaranta textos que reflecteixen el pensament de Pujol en els vessants polític, econòmic, ètic, teòric, social i cultural i que han vist la llum en tota mena de publicacions, ja siguin catalanes, espanyoles, europees i americanes: premsa generalista a nivell estatal, nacional, local i comarcal; revistes i periòdics sectorials, culturals, parroquials, associatius, professionals i especialitzats, anuaris... El conjunt ressegueix els temes de reflexió més destacats de l’autor, en una combinació de saviesa i de voluntat divulgativa. I, com a colofó, una sèrie de retrats que el president ha dedicat a figures destacades de la política, la ciència, l’economia i la cultura.Entre la mentida i l'oblit: El laberint de la memòria col·lectiva
By Francesc-Marc Álvaro. 2012
L'autor recorre en aquest llibre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s'incrusten…
en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats. ota memòria és una elaboració subtil, molt fràgil i complexa, que combina record i oblit, en la qual impacten els traumes que vivim i també la mentida, la desfiguració i la propaganda. Som memòria o no som res. L’autor recorre en aquest llibre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s’incrusten en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats. I ho fa combinant exemples de la política, de la literatura, del cinema, de l’art i de la vida quotidiana en escenaris tan diversos com Buenos Aires, Berlín, Nova York, París, Mauthausen, Varsòvia, les trinxeres de la batalla de l’Ebre, Madrid o Barcelona. Amb l’estil característic de Francesc-Marc Álvaro, contundent i expressiu, Entre la mentida i l’oblit és un llibre agosarat que convida a pensar en la matèria primera de la nostra identitat personal i col·lectiva, allò que queda dins les nostres ments i els nostres cors un cop el sedàs del temps ha fet la seva feina.Democràcia i plurinacionalitat: Articles i assaigs (1987-2013)
By Miquel Caminal i Badia. 2017
Una antologia que reuneix de manera amplia i exhaustiva els textos de Miquel Caminal. El camp d’interessos intel·lectuals de Miquel…
Caminal engloba la democràcia, el catalanisme, el socialisme, els partits polítics, les polítiques públiques de memòria, la reflexió sobre la funció social de la universitat, el nacionalisme i, especialment, les teories sobre el federalisme. Caminal va exposar les seves idees en llibres, articles de recerca, assaigs i capítols de llibres que conformen una àmplia aportació acadèmica, juntament amb la massa discursiva de conferències, pròlegs i articles en premsa. Aquesta antologia, a cura dels professors Raül Digon i Joaquim Lleixà, reuneix per primer cop una tira àmplia i exhaustiva dels textos d’aquest pensador agut, mancat de prejudicis, mestre de generacions, que demostra amb les seves reflexions sobre catalanisme, federalisme i memòria històrica la seva profunda rellevància per al present que vivim.Els salaris de la ira: L’empobriment de molts amenaça la democràcia de tots
By Miquel Puig Raposo. 2021
L'estancament dels salaris d'ençà de la dècada dels anys vuitanta. A partir d'una anàlisi exhaustiva dels postulats del liberalisme econòmic…
i d'un recorregut històric farcit d'exemples il·lustratius, coneixerem les causes de l'estancament dels salaris d'ençà dels anys vuitanta. La desindustrialització, el comerç internacional i la immigració són els tres eixos que articulen la descompensació i que fan emergir la figura, única i potent, del rendista o propietari com a aglutinador de la riquesa. L'autor proposa la intervenció de l'Estat com a garant del benestar i del progrés i com l'única via que li queda, a la democràcia, per plantar cara als autoritarismes i a les manifestacions ultraliberals i totalitàries que han tret el nas els darrers anys.Escola nova, poble lliure: 1492 dies a educació, disculpeu les molèsties
By Ernest Maragall. 2013
Un relat senzill, una reflexió personal i una anàlisi breu però suficient del què i el perquè sobre tot allò…
que es va imaginar, projectar i dur a terme en els quatre anys del mandat transcorregut entre desembre del 2006 i desembre del 2010 al Departament d'Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya. A cavall de les memòries, el llibre polític i l’assaig sobre educació, Ernest Maragall, conseller d’Educació en el segon tripartit i el que va ser el seu Secretari de Polítiques Educatives al departament, Francesc Colomer, fan un recorregut pels reptes principals que van haver d’assumir, les reformes que van emprendre, les reticències o les aliances que van trobar. En resulta un llibre que, memòria i anècdota a banda, de fons planteja què es pot fer per millorar la qualitat educativa del nostre sistema; si hi ha un espai i un marge d'actuació des de la responsabilitat política, i si és possible plantejar canvis d'una certa profunditat i exercicis d'autoresponsabilitat als propis actors del sistema.Jardins secrets: 99 llibres per tornar a llegir
By Ponç Puigdevall. 2022
Un elogi de la lectura, un itinerari a través de la narrativa catalana del present Jardins secrets. 99 llibres per…
tornar a llegir recull una selecció de les ressenyes que Ponç Puigdevall ha anat publicant a la premsa des del 1991 fins avui mateix, la gran majoria corregides i renovades de la mateixa manera que el pas del temps corregeix i renova tothom, i pretén defensar la bellesa d'un dels infinits itineraris que es poden traçar sobre el mapa de la narrativa catalana dels últims trenta anys. «En la tria dels títols és inevitable advertir-hi uns buits que es podran considerar clamorosos, però les absències més greus s'expliquen perquè m'he deixat endur pel criteri del meu gust particular -són uns llibres que m'han agradat i que admeten, em penso, la prova de la relectura-, amb l'esperança que un gust deixa de ser arbitrari no quan se'l considera correcte -¿i qui ho pot decidir, això?-, sinó quan se l'argumenta amb la màxima exactitud possible», escriu Puigdevall. «Llegir inspira uns somiejos que ajuden a ser d'una altra manera, i sempre produeix una sensació infantil d'estranyesa i enlluernament, com si de sobte s'entrés en una casa diferent de la pròpia i es topés amb l'atractiu misteriós de la raresa, amb extravagàncies personalíssimes, amb singularitats capritxoses», s'afirma en aquest inventari d'experiències de lector, unes notes sobre la literatura del present que no tenen cap voluntat de fundar un cànon i sí, en canvi, la il·lusió de despertar el desig de llegir. Jardins secrets és sobretot un elogi dels territoris inacabables de la lectura i recorda que cada lector, de fet, és un crític que fa créixer una altra pell per damunt de la que ha construït l'autor amb l'art de la seva escriptura. Ho va dir Armand Obiols en confessar el secret de la seva avidesa insaciable de lectures: «Llegeixo per crear-me. Sense les meves lectures jo seria un ésser molt distint de qui soc». Amb la fascinant contundència de la seva prosa, Julien Gracq deia el mateix d'una manera diferent: «és prou sabut que cada llibre no només s'alimenta dels materials que li ofereix la vida, sinó que també creix, misteriosament, sobre altres llibres».Als marges: Converses sobre el plaer de llegir i d'escriure
By Elena Ferrante. 2021
La «cambra pròpia» d'Elena Ferrante: les lliçons de literatura de l'autora que més intriga suscita entre els lectors de tot…
el món, amb més de vint milions de lectors. Elena Ferrante dibuixa un recorregut històric i personal sobre la inspiració i sobre la crida que va sentir des de ben menuda per esdevenir una escriptora. Així, de mica en mica, ens enumera les figures clau de la seva formació literària i alhora va afinant els seus consells sobre la creació dels personatges i de la trama. Des de Shakespeare fins a Gertrude Stein, passant per les obres de Diderot, Jane Austen o Virginia Woolf, fins a la culminació amb Dante i Beatriu, la Ferrante relliga les seves lectures amb l'obra i la biografia pròpies i per primera vegada les comparteix amb el lector des d'una nova intimitat. «Quan escric, ni tan sols jo sé qui soc».Gazzetta del SudMolts i ningú: Embastat de memòries i altres històries
By Clara Ponsatí. 2022
Parla Clara: «Mentre ens hi deixem la pell continuarem sent catalans». «Qui, exiliant-se de la seva pàtria, ha fugit també…
d'ell mateix?», es preguntava Horaci. A Molts i ningú, Clara Ponsatí, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que la caracteritzen, ens parla sense embuts. Aquest embastat de memòries i altres històries es pot llegir com una autobiografia: és la crònica d'una trajectòria vital i acadèmica molt rica i d'un compromís polític al llarg dels anys, i també el relat de primera mà d'un moment decisiu de la història recent -des del Primer d'Octubre fins al combat europeu dels exiliats- que convida a una reflexió de futur. Amb una evocació vivaç dels seus records familiars, l'autora converteix la narració del seu present, del seu passat i del de la seva família -començant pels besavis- en un autoretrat personal i col·lectiu, i ret un homenatge a la manera d'entendre, construir i viure aquest país de diverses generacions a través de la feina, la política, l'escola, la cultura i la llengua. «Si quan nosaltres tornem a casa Catalunya no és independent, haurem tornat, però no serem lliures. No som a l'exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l'exili perquè som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. La història de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perquè no som lliures. No serveix de res ajornar la independència. No serveix de res cercar el nostre lloc a l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim», escriu Clara Ponsatí en aquestes memòries.