Title search results
Showing 1 - 9 of 9 items
Diari d'Anna Frank
By Anne Frank. 2001
Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors…
i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944.En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai.Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust. John F. Kennedy va dir...«D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.»Aprendre a morir per poder viure: Petites coses que fan la vida meravellosa
By Xavi Argemí Ballbé. 2020
Una reflexió inspiradora sobre com viure. Sobre com mirar la mort de cara. I sobre com trobar sentit a tot…
plegat. El Xavi es mira tant la vida com la mort amb uns altres ulls. De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa que vagi perdent força al llarg dels anys. Ara s'ha d'estar en una cadira de rodes, sense poder moure gairebé res, i li cal ajuda per a tot. Fins i tot per beure aigua. Sap que la seva malaltia és progressiva. Sap el que implica que ho sigui. Sap com avançarà tot plegat. I ho explica amb una serenor i una generositat extraordinàries. I amb sentit de l'humor. En aquest llibre, comparteix com ha après a viure amb la mort a la vista. O el que és el mateix: com ha anat aprenent a morir per poder viure. «I, paradoxalment, la meva vida no està essent -en sentit estricte- una vida desgraciada», escriu. I, amb entusiasme, ens convida a gaudir de les petites grans coses: un bon got d'aigua, seguir el sol en la seva posta, una conversa tranquil·la, la visita d'una persona que fa temps que no veus, la presència silenciosa de gent que t'estimes... La història del Xavi i les seves reflexions són una inspiració. Una lliçó de vida.Tres desitjos abans de morir: De la mort, el dol i la vida
By Espartac Peran. 2022
«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida…
i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.A la taula dels altres: A peu pel Priorat
By Josep Maria Espinàs. 1962
Espinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.…
El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
By Josep Maria Espinàs. 1957
Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins…
desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
By Josep Maria Espinàs. 1990
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per…
caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.La volta al món en 80 dies
By Lewis York. 2014
Un text de ritme àgil, gairebé frenètic, i carregat de matisos i de girs argumentals que oferim sintetitzat per Lewis…
York sobre un suport de luxe: les magnífiques il·lustracions creades per a la ocasió per Ian Cassalucci. La Terra sempre ha tingut més o menys el mateix volum, però els mitjans de transport, cada vegada més ràpids, aconsegueixen que sembli més petita i fàcil de recórrer. Fa 136 anys, fer la volta al món en 80 dies semblava impossible. Però sempre hi ha gent intrèpida amb ganes de superar reptes, com en Phileas Fogg, el protagonista d'aquesta cronometrada obra de Jules Verne. En Fogg, acompanyat del seu fidel majordom Jean Passepartout, ens demostra que si tenim confiança en nosaltres mateixos sempre trobarem el camí. I també que, fins i tot si fracassem, sempre podem aprendre una lliçó positiva. Un clàssic que, ara més que mai, ve de gust revisar, perquè sempre permet noves lectures i noves imatges com aquestes dotze meravelloses il·lustracions a doble pàgina de tècnica mixta: tinta xinesa i aquarel·la.La història de Barcelona en 10 passejades: Des dels romans fins a l'actualitat
By Jaume Grau Masbernat. 2020
Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta…
del treball, de les obres i especulació o la Barcelona màgica, Jaume Grau ens convida a caminar per la ciutat per descobrir tota la seva història. La millor manera de conèixer Barcelona és caminant-la. En els seus carrers i places hi ha escrita tota la seva història i només cal obrir bé els ulls per descobrir-la. La Barcelona d'avui és el testimoni viu de les Barcelones d'ahir, i en les seves pedres ha quedat imprès un relat històric apassionant. Les deu rutes temàtiques que proposa Jaume Grau per recórrer la ciutat es poden fer caminant, cadascú seguint el seu pas, o, fins i tot, dissenyant el seu propi trajecte. Des de la ruta de l'aigua, de les revoltes, de les guerres o de les epidèmies fins a la ruta del treball, de les obres i de l'especulació o de la Barcelona màgica, l'autor ens convida a mirar-la a través de la història.Una ciutat que amaga molts més racons i curiositats dels que ens hauríem pogut imaginar, com saber per exemple què hi fa una sabata a la façana de la catedral. Però també ens revela un passat dur i difícil, com el que podem observar al turó de la Rovira, on centenars de barcelonins van instal·lar les seves barraques sobre els antics emplaçaments dels canons antiaeris, que defensaven la ciutat dels atacs de l'aviació italiana. Obriu les pàgines d'aquest llibre, passegeu, mireu i passeu-vos-ho bé: la ciutat que caminareu és única, «la gran encisera», com la va definir Joan Maragall. Ressenya:«Passejar amb el llibre a la mà, seguint un dels itineraris que proposa, ens apropa a aquest món ocult i sorprenentment molt viu d'una ciutat tan intensa com és Barcelona. Està molt bé veure els monuments i les atraccions barcelonines amb ulls de turista, però potser ja és hora d'anar una mica més enllà i mirar-se Barcelona amb els ulls de la Història, de la vida, en definitiva.»Enric CalpenaDiari d'Anna Frank
By Ana Frank. 2014
Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors…
i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena detretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai. «D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.» John F. Kennedy