Title search results
Showing 1 - 20 of 28 items
Amnistia i llibertat!: Els 113 de l'Assemblea de Catalunya i el final del franquisme. 28 d'octubre de 1973
By Agustí Colomines i Companys. 2023
El 28 d'octubre de 1973, la policia va detenir cent tretze persones a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona.…
Totes elles participaven en una reunió clandestina de l'Assemblea de Catalunya, l'organisme unitari de l'oposició catalana constituït el 7 de novembre de 1971. A partir d'aquest fet, Agustí Colomines i Companys ens parla del canvi cultural i polític de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, que va propiciar la confluència unitària de diversos grups enfrontats des de la fi de la Guerra Civil. Al crit d'Amnistia i llibertat!, els treballadors de les fàbriques, els estudiants, els veïns dels barris i dels pobles de tot Catalunya van ser els protagonistes de les mobilitzacions populars que culminaren en les manifestacions de l'1 i del 8 de febrer de 1976, i en el primer Onze de Setembre legal a Sant Boi de Llobregat aquell mateix any.L'observació de l'evolució dels partits polítics i de la societat catalana dona vida a les pàgines d'aquest llibre. Amb una prosa amena, l'autor aporta documentació inèdita, en especial dels arxius dels EUA, sobre la visió que les autoritats estatunidenques tenien de Catalunya i de l'oposició catalana a la dictadura. Així mateix, incorpora les aportacions acadèmiques més recents per reconstruir els anys previs al retorn del president Tarradellas i la restauració de la Generalitat de CatalunyaEspanya no es toca: Les cartes de l'Estat al descobert
By Ferran Casas, Joan Rusiñol. 2023
Una exhaustiva i rigorosa investigació periodística que posa les cartes de l'Estat sobre la taula. Una lectura imprescindible per saber…
qui ha decidit que Espanya no es toca. La Constitució del 1978 sorgida de la Transició va assentar els pilars d'un règim que sembla inamovible. Ni l'independentisme ni la irrupció de partits com Podem n'han fet trontollar els fonaments sinó que, fins i tot, han estat l'excusa per alimentar la reacció. Per què?El bipartidisme, el poder judicial i els grans grups de comunicació, entre d'altres, són els guardians d'una torre que, quan la veuen amenaçada, també defensen des de les clavegueres. Al capdamunt de tot hi ha una monarquia que, malgrat els escàndols, sembla intocable. A partir de les fonts i de l'anàlisi política dels fets més rellevants dels últims anys, Ferran Casas i Joan Rusiñol fan una radiografia descarnada dels poders fàctics de l'Estat. I en parlen amb alguns dels seus protagonistes: José Luis Rodríguez Zapatero, Esperanza Aguirre, Juan Luis Cebrián, Gonzalo Boye, entre d'altres.Infocràcia: La digitalització i la crisi de la democràcia
By Byung-Chul Han. 2021
Una anàlisi sagaç del règim de la informació, el nou govern a què estem sotmesos, pel filòsof més llegit del…
segle XXI. La digitalització avança inexorablement. Atordits pel frenesí de la comunicació i la informació, ens sentim impotents davant del tsunami de dades que desplega forces destructives i deformants. La digitalització també afecta l'esfera política i provoca greus trastorns en el procés democràtic. Les campanyes electorals són guerres dinformació que es lliuren amb tots els mitjans tècnics i psicològics imaginables.Els bots —els comptes falsos automatitzats a les xarxes socials— difonen notícies falses i discursos d'odi i influeixen en la formació de l'opinió pública. Els exèrcits de trolls intervenen en les campanyes apuntalant la desinformació. Les teories de la conspiració i la propaganda dominen el debat polític. Per mitjà de la psicometria i la psicopolítica digital s'intenta influir en el comportament electoral i evitar les decisions conscients. El nou assaig de Byung-Chul Han descriu la crisi de la democràcia i l'atribueix al canvi estructural de l'esfera pública al món digital. També dóna un nom a aquest fenomen: infocràcia.Vita contemplativa: Elogi de la inactivitat
By Byung-Chul Han. 2022
Una poderosa crida a abandonar la vida hiperactiva per recuperar l'equilibri i la riquesa interior. Estem perdent la nostra capacitat…
de no fer res. La nostra existència és absorbida per l'activitat i, per tant, completament explotada. Atès que només percebem la vida en termes de rendiment, tendim a entendre la inactivitat com un dèficit, una negació o una absència d'activitat quan es tracta, ben al contrari, d'una interessant capacitat independent. Byung-Chul Han indaga en els beneficis, l'esplendor i la màgia de l'ociositat i dissenya una nova forma de vida que inclogui moments contemplatius amb els quals poder afrontar la crisi actual de la nostra societat i frenar la nostra pròpia explotació i la destrucció de la naturalesa.Aprendre a morir per poder viure: Petites coses que fan la vida meravellosa
By Xavi Argemí Ballbé. 2020
Una reflexió inspiradora sobre com viure. Sobre com mirar la mort de cara. I sobre com trobar sentit a tot…
plegat. El Xavi es mira tant la vida com la mort amb uns altres ulls. De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa que vagi perdent força al llarg dels anys. Ara s'ha d'estar en una cadira de rodes, sense poder moure gairebé res, i li cal ajuda per a tot. Fins i tot per beure aigua. Sap que la seva malaltia és progressiva. Sap el que implica que ho sigui. Sap com avançarà tot plegat. I ho explica amb una serenor i una generositat extraordinàries. I amb sentit de l'humor. En aquest llibre, comparteix com ha après a viure amb la mort a la vista. O el que és el mateix: com ha anat aprenent a morir per poder viure. «I, paradoxalment, la meva vida no està essent -en sentit estricte- una vida desgraciada», escriu. I, amb entusiasme, ens convida a gaudir de les petites grans coses: un bon got d'aigua, seguir el sol en la seva posta, una conversa tranquil·la, la visita d'una persona que fa temps que no veus, la presència silenciosa de gent que t'estimes... La història del Xavi i les seves reflexions són una inspiració. Una lliçó de vida.Tornarà a ser rica i plena: Una història (im)pertinent de Catalunya
By Maria Vila. 2022
Una revisió il·lustrada de la història política, social i territorial de Catalunya des d'una mirada fresca, humorística i rigorosa. Si…
us plau, parlem clar d'una vegada: desmentim els tòpics folklòrics sobre la nostra terra. No sempre hem estat gent de pau ni uns triomfadors (més aviat el contrari, o bé només gent a qui ens agrada tenir raó). Però el que sí som és un poble que s'avança a la història -a vegades massa i tot-, una mena d'estat nació abans que existís l'estat nació, i tot això no es pot entendre sense el paper crucial de la llengua en què pensem. Aquest llibre intenta explicar de manera resumida i sense pèls a la llengua com Catalunya s'ha convertit en el que és ara. Una història de reines medievals que tallen el bacallà, reis traumatitzats que acaben convertint Catalunya en un imperi del Mediterrani, borbons repressors i, sobretot, la voluntat de resistir d'un país marcat per la tensió entre la incapacitat per alliberar-se d'Espanya i la falta de força de l'Estat per assimilar-lo. Amb il·lustracions de Pol GuillenTres desitjos abans de morir: De la mort, el dol i la vida
By Espartac Peran. 2022
«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida…
i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.Tot s'ha perdut
By Agustí Calvet. 2013
El magnífic recull d'articles que GAZIEL va publicar a La Vanguardia entre els anys 1922 i 1934 on explicava, amb…
una gran visió crítica, una realitat política que sorprenentment és ben pastada a l'actual. «No busquemos, pues, ninguna explicación absurda a nuestro infortunio, ya que la única y principal es muy clara. Los culpables de cuanto le ocurre a Cataluña somos los catalanes. Los partidos que nos representaron, y nosotros que les indujimos a que lo hicieran tan mal. Y esto es todo. [...] Un día saldremos de este negro pozo en que caímos. Pero que, en adelante, nos sirva esta clara lección: solo podremos triunfar en España yendo todos los catalanes fuertemente unidos, como una irrompible falange, y además sólidamente abrazados con el mayor número posible de españoles hermanos». Aquestes paraules que Gaziel va escriure el 21 de desembre de 1934 a La Vanguardia encara ressonen avui.Pot ser quegairebé un segle després visquem amb la sensació ben viva que «tot s'ha perdut»? Com diu Jordi Amat a la nota a l'edició, «Gaziel va seleccionar intencionadament uns articles i no pas uns altres pel seu contingut, perquè volia traçar una crònica, la seva, d'uns anys capitals de la política catalana i del moviment catalanista». Us animem a recuperar-los i a llegir-los des de la distància dels anys amb la seguretat que bona part de les reflexions crítiques i lúcides d'Agustí Calvet ens donaran la clau per interpretar el nostre present i bastir-lo de nou. PRÒLEG D'ENRIC JULIANAEDICIÓ DE JORDI AMATMolts i ningú: Embastat de memòries i altres històries
By Clara Ponsatí. 2022
Parla Clara: «Mentre ens hi deixem la pell continuarem sent catalans». «Qui, exiliant-se de la seva pàtria, ha fugit també…
d'ell mateix?», es preguntava Horaci. A Molts i ningú, Clara Ponsatí, lluny de fugir, es mira a ella mateixa i ens mira a nosaltres a la cara, i, amb la fermesa i la sinceritat que la caracteritzen, ens parla sense embuts. Aquest embastat de memòries i altres històries es pot llegir com una autobiografia: és la crònica d'una trajectòria vital i acadèmica molt rica i d'un compromís polític al llarg dels anys, i també el relat de primera mà d'un moment decisiu de la història recent -des del Primer d'Octubre fins al combat europeu dels exiliats- que convida a una reflexió de futur. Amb una evocació vivaç dels seus records familiars, l'autora converteix la narració del seu present, del seu passat i del de la seva família -començant pels besavis- en un autoretrat personal i col·lectiu, i ret un homenatge a la manera d'entendre, construir i viure aquest país de diverses generacions a través de la feina, la política, l'escola, la cultura i la llengua. «Si quan nosaltres tornem a casa Catalunya no és independent, haurem tornat, però no serem lliures. No som a l'exili pel que vam fer o pel que diuen que vam fer. Som a l'exili perquè som catalans i som independentistes. Mentre hi hagi independentistes, hi haurà repressió, exili i presó. Ha passat sempre. Per això és una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. La història de Catalunya no es repeteix per casualitat. Es repeteix perquè no som lliures. No serveix de res ajornar la independència. No serveix de res cercar el nostre lloc a l'Estat espanyol. A l'Estat espanyol no hi tindrem mai lloc si no deixem de ser catalans. Ho han viscut els nostres avis, els nostres pares i ara ho estem vivint nosaltres. I ho viuran els nostres fills i els nostres nets si nosaltres ara defallim», escriu Clara Ponsatí en aquestes memòries.Democràcia i plurinacionalitat: Articles i assaigs (1987-2013)
By Miquel Caminal i Badia. 2017
Una antologia que reuneix de manera amplia i exhaustiva els textos de Miquel Caminal. El camp d’interessos intel·lectuals de Miquel…
Caminal engloba la democràcia, el catalanisme, el socialisme, els partits polítics, les polítiques públiques de memòria, la reflexió sobre la funció social de la universitat, el nacionalisme i, especialment, les teories sobre el federalisme. Caminal va exposar les seves idees en llibres, articles de recerca, assaigs i capítols de llibres que conformen una àmplia aportació acadèmica, juntament amb la massa discursiva de conferències, pròlegs i articles en premsa. Aquesta antologia, a cura dels professors Raül Digon i Joaquim Lleixà, reuneix per primer cop una tira àmplia i exhaustiva dels textos d’aquest pensador agut, mancat de prejudicis, mestre de generacions, que demostra amb les seves reflexions sobre catalanisme, federalisme i memòria històrica la seva profunda rellevància per al present que vivim.Escola nova, poble lliure: 1492 dies a educació, disculpeu les molèsties
By Ernest Maragall. 2013
Un relat senzill, una reflexió personal i una anàlisi breu però suficient del què i el perquè sobre tot allò…
que es va imaginar, projectar i dur a terme en els quatre anys del mandat transcorregut entre desembre del 2006 i desembre del 2010 al Departament d'Educació del Govern de la Generalitat de Catalunya. A cavall de les memòries, el llibre polític i l’assaig sobre educació, Ernest Maragall, conseller d’Educació en el segon tripartit i el que va ser el seu Secretari de Polítiques Educatives al departament, Francesc Colomer, fan un recorregut pels reptes principals que van haver d’assumir, les reformes que van emprendre, les reticències o les aliances que van trobar. En resulta un llibre que, memòria i anècdota a banda, de fons planteja què es pot fer per millorar la qualitat educativa del nostre sistema; si hi ha un espai i un marge d'actuació des de la responsabilitat política, i si és possible plantejar canvis d'una certa profunditat i exercicis d'autoresponsabilitat als propis actors del sistema.Cinc minuts abans de decidir: Enmig del vendabal independentista
By Lluís Bassets. 2013
Enmig del vendaval, cal trobar la calma per reflexionar i debatre, encara que sigui cinc minuts abans de decidir. Lluís…
Bassets, periodista especialitzat en afers internacionals, ha volgut girar la mirada cap a Catalunya per situar l’actual acceleració política en el context global i explicar, setmana a setmana, el canvi radical que els darrers quatre anys ha sotragat Catalunya. Des d’abans de la sentència del Tribunal Constitucional, fins avui, quan l’independentisme és en primer pla del debat polític i social. Amb un punt de vista voluntàriament distanciat i aprofundint en l’evolució dels fets tant com en la percepció que n’hem tingut i com els hem analitzat, Cinc minuts abans de decidir és una contribució al diàleg i al debat, amb la voluntat d’argumentar dues idees:- La primera, que en democràcia no hi ha mai res definitivament jugat.- I, en segon lloc, que és imprescindible donar-nos els uns als altres una segona oportunitat abans de declarar que totes les portes ja s’han tancat. Si del que es tracta és d’obtenir una decisió seriosa, que tothom accepti civilitzadament a dins i a fora, a Espanya i a la comunitat internacional, el menys aconsellable és seguir el camí de la confusió propi dels vendavals.Notícia del present: Articles a premsa, 1947-2013
By Jordi Pujol. 2013
Un recull de prop de dos-cents quaranta textos que reflecteixen el pensament de Pujol en els vessants polític, econòmic, ètic,…
teòric, social i cultural i que han vist la llum en tota mena de publicacions. Notícia del present inclou prop de dos-cents quaranta textos que reflecteixen el pensament de Pujol en els vessants polític, econòmic, ètic, teòric, social i cultural i que han vist la llum en tota mena de publicacions, ja siguin catalanes, espanyoles, europees i americanes: premsa generalista a nivell estatal, nacional, local i comarcal; revistes i periòdics sectorials, culturals, parroquials, associatius, professionals i especialitzats, anuaris... El conjunt ressegueix els temes de reflexió més destacats de l’autor, en una combinació de saviesa i de voluntat divulgativa. I, com a colofó, una sèrie de retrats que el president ha dedicat a figures destacades de la política, la ciència, l’economia i la cultura.Desclassificat: Història secreta d’una votació revolucionària
By Vicent Partal. 2015
Un testimoni excepcional i únic d'un episodi revolucionari de la nostra història. Converses privades, negociacions in extremis, cops i contracops,…
amistats perilloses i fins i tot corredisses pels passadissos del Palau de la Generalitat. Els esdeveniments que van culminar en la consulta del 9 de novembre de 2014 són dignes d'inspirar una història d'intriga, i és justament per això que l'autor recorre a l'estructura d'una sèrie televisiva per narrar -amb els detalls més llaminers i sorprenents però sense apartar-se mai del rigor i l'anàlisi periodística- uns fets que van convertir Catalunya en centre d'interès mundial. Vicent Partal Director del principal diari electrònic del país, ens brinda l’oportunitat de mirar i escoltar de ben a prop tot allò que només van poder veure i sentir els negociadors més directes de la consulta sobre la independència.A un pam de la independència: Com hi arribarem i com la viurem
By Vicent Partal. 2013
Una reflexió sobre els processos independentistes d'Europa i de Catalunya des d'una visió optimista i pràctica. El país que volem…
és la crònica del procés que porta des de la gestació de l’Estatut de 2006 fins a la situació actual, amb el sobiranisme en primer pla del debat a Catalunya. Partal, basant-se en la seva llarga experiència com a periodista internacional, també reflexiona sobre els diversos processos independentistes que s’han produït recentment arreu del món, com ara els països bàltics, els països dels Balcans, Escòcia i Quebec. I, en darrer terme, exposa el seu ideari sobre les característiques de la Catalunya independent que desitja i creu possible. La seva és una visió optimista i pràctica, convençuda que la independència de Catalunya no només és possible sinó que es produirà en el si de la Unió EuropeaEntre la mentida i l'oblit: El laberint de la memòria col·lectiva
By Francesc-Marc Álvaro. 2012
L'autor recorre en aquest llibre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s'incrusten…
en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats. ota memòria és una elaboració subtil, molt fràgil i complexa, que combina record i oblit, en la qual impacten els traumes que vivim i també la mentida, la desfiguració i la propaganda. Som memòria o no som res. L’autor recorre en aquest llibre diversos casos concrets vinculats a la memòria col·lectiva mundial, europea, espanyola i catalana que s’incrusten en el nostre present amb dolor i amb polèmica, amb el regust agredolç de les ombres i els noms esborrats. I ho fa combinant exemples de la política, de la literatura, del cinema, de l’art i de la vida quotidiana en escenaris tan diversos com Buenos Aires, Berlín, Nova York, París, Mauthausen, Varsòvia, les trinxeres de la batalla de l’Ebre, Madrid o Barcelona. Amb l’estil característic de Francesc-Marc Álvaro, contundent i expressiu, Entre la mentida i l’oblit és un llibre agosarat que convida a pensar en la matèria primera de la nostra identitat personal i col·lectiva, allò que queda dins les nostres ments i els nostres cors un cop el sedàs del temps ha fet la seva feina.Sembrar, treballar, recollir: Escrits de reflexió i d'agitació, 2005-2011
By Jordi Pujol. 2011
Un recull dels 250 textos de l' Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol entre 2005 i 2011. Des que va…
deixar la presidència de la Generalitat de Catalunya a finals del 2003, Jordi Pujol ha mantingut una presència pública constant i molt escoltada. Alliberat de la càrrega diària de la gestió pública però armat d'un bagatge impressionant i respectat, ha fet sentir la seva veu en conferències, articles, intervencions de molt diversa índole. D'entre totes aquestes, la plataforma on ha deixat constància més regularment de la seva visió del país i de l'esdevenir de la història ha estat als editorials del Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol. Entre 2005 i 2011 el president Pujol ha escrit més de 250 textos breus de reflexió política i anàlisi social, tot construint un relat profundament lúcid i suggeridor sobre el nostre passat recent, donant claus d'interpretació del present i obrint perspectives de futur. Aquest volum reuneix el conjunt d'aquests editorials fins a l'estiu de 2011. Amb pròleg de l'historiador Joan B. Culla, el llibre conté els textos ordenats de forma cronològica per subratllar el valor de testimoniatge d'un temps que els caracteritzen. Així mateix, inclou tres índexs, situats al final de l'obra: de títols, onomàstic i temàtic.L'independentisme en deu victòries (que tu vas fer possibles)
By Salvador Cot. 2021
Un recorregut, de la mà del Salvador Cot, per deu fites històriques on el poble unit marca un camí, un…
nou camí que tu també has fet possible. El 13 de setembre de 2009, unes dues mil cinc-centes persones passaven per una única urna a Arenys de Munt. Pocs dies més tard, el torero José Tomás triomfava a la Monumental de Barcelona. Era l'època del boicot al cava, a Espanya, amb un domini aclaparador dels vins de la Rioja al mercat interior català... Una Catalunya diferent a la d'ara amb, només, 21 diputats independentistes al Parlament que donaven suport a José Montilla. Ha passat una dècada llarga i Catalunya no és una república, això és cert. Però és molt més independent que a l'inici d'aquesta aventura política, econòmica i social. No hem guanyat, però tampoc no hem perdut. I en el caseller hi tenim victòries importants i permanents.Edició especial (estoig amb M'explico | La lluita a l'exili)
By Carles Puigdemont, Xevi Xirgo. 2020
El fenomen editorial de l'any. Més de 50.000 exemplars venuts. Aquest estoig conté els dos volums escrits pel 130è President…
de la Generalitat amb Xevi Xirgo, M'EXPLICO (2016-2017) i LA LLUITA A L'EXILI (2018-2019) M’explico (2016-2017) «El més senzill i còmode hauria estat no fer aquest llibre. Durant força temps he sospesat l'oportunitat de desar-lo en un calaix la clau del qual la tinguessin generacions futures. Si n'he resolt la publicació és perquè he cregut que el seu contingut podria ser útil no només per entendre millor el passat i el present sinó, molt especialment, per preparar-nos pel futur. Que sigui útil i positiu no vol dir, tanmateix, que estigui lliure d'algunes agrors que tots hauríem volgut estalviar-nos: no és un relat blanc, ni conformista, ni mancat d'autocrítica. Es un relat fet a paraula viva, com una narració quasi en directe. »Finalment, aquestes pàgines que llegireu -si teniu la bondat de fer-ho- demanen una mica d'indulgència i generositat, perquè malgrat l'honestedat i el sacrifici inqüestionable de tots plegats, en alguns dels passatges d'aquesta història no quedem bé. Jo tampoc, és clar.» Carles Puigdemont _________________ La lluita a l’exili (2018-2019) «Sento que he de protegir urgentment el que hem fet. En defensa pròpia i de tots els que creiem en el procés. Em sembla que el relat està ple de clarobscurs. No és un tractat de política, ni d'història, ni un monument a segons quines creences. És un llibre vital, com ho ha estat aquest període per a moltes persones. Molta, moltíssima gent, hem viscut, i vivim, un projecte vital. I com que és una obra vital, té punts molt alts, d'èxit, i també punts baixos. Un relat fet a paraula viva, a vegades descarnada i punyent, a vegades prudent. Com la vida.» Carles PuigdemontPartides simultànies: Les vies basca i catalana a l'estat propi
By Joan Rusiñol Ruiz. 2020
A Catalunya, el procés entra en una nova fase, mentre que Euskadi s'allunya de l'independentisme unilateral. Dues nacions i dues…
partides simultànies amb estratègies diferents. Qui se'n sortirà millor? Els bertsolaris, els improvisadors de versos en euskera, comencen a pensar les ritmes des del final. Només quan saben com acabaran, comencen a descabdellar les paraules cantades. El públic no sap on desembocarà la història; el bertsolari, sí. Alguna cosa semblant ha passat en la mirada que els bascos han projectat sobre el procés independentista català: hi havia una intuïció de com acabaria tot plegat. Malgrat que el fenomen polític que s'ha viscut a Catalunya és nou -l'Estat espanyol no havia hagut d'entomar mai un repte de les magnituds d'aquest, amb milers i milers de persones reclamant pacíficament el seu dret a marxar-ne- moltes de les peces que s'han anat posant sobre el tauler de joc són velles conegudes per als bascos: el pols entre legalitat i legitimitat democràtica, la judicialització del conflicte polític, l'ús dels cossos policials, l'amenaça d'escapçar l'autogovern, la dificultat d'interpel·lar Europa perquè mogui un dit... Hi ha, però, una diferència essencial de fons: a Euskadi, durant dècades, la presència d'ETA ho condicionava tot; en canvi, a Catalunya, el sobiranisme ha avançat només a través de les urnes. Amb matisos, ningú gosa ser gaire optimista. Per a alguns, els catalans han demostrat una valentia impensable; per als altres, una insensatesa incomprensible. I qui sap si ara que coneixem el final del procés -o de la primera etapa-, amb totes les seves llums i ombres, serà el moment d'inventar noves estrofes que permetin sincronitzar dues nacions que persegueixen una relació diferent amb Espanya, la que elegeixin democràticament els seus ciutadans.