Title search results
Showing 1 - 10 of 10 items
Diari d'Anna Frank
By Anne Frank. 2001
Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors…
i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944.En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena de tretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai.Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust. John F. Kennedy va dir...«D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.»Al mig de la vida, jo
By Marina Porras. 2023
La biografia sobre l'autora més influent de la literatura catalana des de la mirada fresca i revel·ladora de Marina Porras,…
periodista i crítica literària La vida de Mercè Rodoreda és la conquesta de la individualitat que es necessita per escriure. De nena va ser educada per ser una esposa convencional, de jove aspirava a ser una periodista del sistema i dues guerres la van fer créixer i descobrir de cop el món del segle XX. De l'estricta supervivència al descobriment de la solitud, Rodoreda va entendre que només se salvaria a través de l'escriptura si els seus llibres rescataven la memòria del seu temps. Marina Porras, periodista i crítica literària, explica en aquest retrat biogràfic la manera com es lliguen la vida i l'obra de l'escriptora més influent de la literatura catalana. La infantesa a la Barcelona d'abans de la guerra, la joventut a l'exili francès, la vida parisenca, l'esclat artístic a Ginebra i els anys finals a Romanyà.Una biografia fresca i directa amb il·lustracions de Elisa Munsó.D'aquí no marxaré mai
By Guillem Albà. 2023
L'emoció i els records marquen aquest viatge d'anada i tornada que farà Guillem Albà per descobrir qui era el seu…
avi, un nen a qui la guerra va convertir en un home. Aquesta és la història de l'avi del Guillem, però sobretot és la història d'amor a un ésser estimat i a una manera d'entendre la vida. «L'avi sempre m'havia explicat la seva història. D'històries com la del meu avi n'hi ha moltíssimes. Els avis d'aquesta generació van viure una guerra, una postguerra i una dictadura. Van viure coses que jo només he vist en documentals i he llegit en llibres. Per més que intenti imaginar-m'ho, no sabré mai realment el que és viure-les en carn pròpia. Crec que és bonic i necessari que no s'oblidin les coses que van passar. Que recordem els que han viscut abans que nosaltres i que, per una successió de circumstàncies de l'atzar i el destí, han fet que ara estiguem aquí».Aprendre a morir per poder viure: Petites coses que fan la vida meravellosa
By Xavi Argemí Ballbé. 2020
Una reflexió inspiradora sobre com viure. Sobre com mirar la mort de cara. I sobre com trobar sentit a tot…
plegat. El Xavi es mira tant la vida com la mort amb uns altres ulls. De petit li van diagnosticar una afecció degenerativa que es diu malaltia de Duchenne, la qual fa que vagi perdent força al llarg dels anys. Ara s'ha d'estar en una cadira de rodes, sense poder moure gairebé res, i li cal ajuda per a tot. Fins i tot per beure aigua. Sap que la seva malaltia és progressiva. Sap el que implica que ho sigui. Sap com avançarà tot plegat. I ho explica amb una serenor i una generositat extraordinàries. I amb sentit de l'humor. En aquest llibre, comparteix com ha après a viure amb la mort a la vista. O el que és el mateix: com ha anat aprenent a morir per poder viure. «I, paradoxalment, la meva vida no està essent -en sentit estricte- una vida desgraciada», escriu. I, amb entusiasme, ens convida a gaudir de les petites grans coses: un bon got d'aigua, seguir el sol en la seva posta, una conversa tranquil·la, la visita d'una persona que fa temps que no veus, la presència silenciosa de gent que t'estimes... La història del Xavi i les seves reflexions són una inspiració. Una lliçó de vida.Tres desitjos abans de morir: De la mort, el dol i la vida
By Espartac Peran. 2022
«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap». Converses, viatges, molta vida…
i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell. «A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.». Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972) És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l’ànima. Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D’aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n’ha heretat, com a poc, l’estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d’aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l’horitzó, el desig de treballar a TV3.S’hi va estrenar a l’edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant va presentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d’una població diferent del país. Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa’m si pots, i el camí continua.Des del país dels blancs
By Ousman Umar. 2021
Després d'un viatge dur de cinc anys travessant el continent africà i el mar, Ousman relata la segona part de…
la seva història, i potser la més dolorosa i difícil: sobreviure al País dels Blancs. Amb tretze anys vaig marxar de la selva de Ghana cap al País dels Blancs. Després de cinc anys, en els quals vaig creuar el desert i tot seguit el mar en pastera, vaig arribar a Barcelona. No imaginava que aleshores començaria el pitjor i, passat un temps, el millor. Vaig viure a la jungla de ciment i d'indiferència, vaig dormir al carrer, vaig passar fam, fred i por i em vaig enfrontar al racisme. Però també vaig viure el feliç acolliment de la meva família catalana. Vaig aprendre a llegir i a escriure, em vaig posar a estudiar i vaig començar a treballar. Fins i tot vaig anar a la universitat. Però com més sabia, més interrogants m'apareixien. "Per què s'ha congelat la muntanya?", vaig preguntar-me en veure la neu per primera vegada. "Llavors Déu no va crear el món en set dies?", vaig plantejar-me quan em van explicar la teoria del big-bang. Quan anava al supermercat no veia menjar, sinó una successió d'objectes de colors vius alineats, però on es podia agafar una cabra? He explorat molts punts de vista al llarg de tot aquest temps: el xamanisme, el cristianisme, l'islam i la ciència. I he après que, al final, tots els éssers humans som iguals: no hi ha res més important que l'amor i el gaudi de la vida sense fer mal als altres. I que l'èxit no és res més que una acumulació de fracassos sense perdre la il·lusió.En resum ... o gairebé
By Stéphane Hessel. 2014
«Una autobiografia intel·lectual, emotiva i inclassificable.» Le Figaro Littéraire «Aquesta acumulació de memòria humana constitueix un tresor de sentit. Haver…
travessat un segle ple d'invents, esperances i horrors, i haver viscut plenament aquesta aventura és el que em dóna legitimitat. Perquè potser he rebut de la vida un deute de sentit, i avui em puc permetre pagar-lo amb el meu testimoni.»Stéphane Hessel A En resum... o gairebé l'agitador de consciències Stéphane Hessel aborda de manera magistral els temes de la indignació i els seus límits, la compassió, l'amor, l'admiració, la resiliència, la reivindicació de la dignitat, la força de les paraules, el compromís polític o la democràcia per transmetre a les noves generacions que cal lluitar dia a dia per recuperar la dignitat i per construir les bases d'un futur comú més just i accessible per a tothom. Una obra reveladora i necessària en la qual la veu de Hessel es barreja amb versos i confidències, amb opinions i records que configuren la trajectòria intel·lectual i personal d'un home bo. Opinions:«Les paraules de Stéphane Hessel desborden el marc d'un simple llibre. Són una crida a obrir els ulls i despertar les nostres consciències. Aquest llibre, per tant, no és una autobiografia en sentit estricte, no mira cap al passat. És una invitació a tenir valor. Recull unes experiències que han resultat exemplars i útils per fer costat a un compromís, a una manera d'enfrontar-se a la vida.»Maren Sell (editor francès)Diari d'Anna Frank
By Ana Frank. 2014
Aquesta és l'edició definitiva del cèlebre Diari d'Anne Frank. El seu text amplia en una quarta part les edicions anteriors…
i ofereix una visió completa i fidedigna de la terrible odissea viscuda durant la Segona Guerra Mundial per la família Frank Un testimoni únic sobre l'horror i la barbàrie nazi, i sobretot sobre els sentiments i les experiències viscudes per una nena jueva reclosa amb la seva família per fugir de l'Holocaust Després de la invasió d'Holanda, els Frank, comerciants jueus alemanys emigrats a Amsterdam el 1933, es van amagar de la Gestapo en una mansarda connectada a l'edifici on el pare de l'Anne tenia les seves oficines. Eren vuit persones i van romandre-hi recloses des del juny de 1942 fins a l'agost de 1944. En aquell lloc i en les més precàries condicions, l'Anne, una nena detretze anys, va escriure el seu esgarrifós Diari: un testimoni únic en el seu gènere sobre l'horror i la barbàrie nazis, i sobre els sentiments i les experiències que van viure ella mateixa i els seus acompanyants. L'Anne va morir al camp de Bergen-Belsen al març de 1945. El seu Diari no morirà mai. «D'entre tots els qui, al llarg de la història, han parlat en nom de la dignitat humana en temps de sofriment i mort, no hi ha cap veu amb més pes que la de l'Anne Frank.» John F. KennedyMira'm als ulls: No és tan difícil entendre'ns
By Míriam Hatibi. 2018
«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivència, la diversitat, la pluralitat i el diàleg, sense…
que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.» Míriam Hatibi a La Vanguardia Què li passa al món? Què ens passa a nosaltres? A partir de la seva pròpia experiència, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d'una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligència i agudesa, desmunta tòpics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d'integració, assimilació, tolerància i convivència. En un moment en què les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l'autora a obrir els ulls i a descobrir a l'altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessària que mai. Perquè és urgent començar el diàleg que permetrà que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l'odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessàriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Mira'm als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d'una societat oberta, presidida per l'intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivència.Les uvis de la ira
By Enfermera Saturada. 2016
Després de La vida és sèrum i El tiempo entre suturas, i després d'haver recorregut mitja Espanya infructuosament fent turisme…
d'oposició cercant la plaça fixa, l'Infermera Saturada, «Satu» pels amics, torna a la càrrega més saturada i més llançada que mai amb Les uvis de la ira. COMPOSICIÓPrincipi actiu (75 %): Humor sanitari.Excipients (25 %): Ironia, humor negre, algun tuit i moltes segones intencions. POSOLOGIAAls adults no sanitaris, administrar un capítol cada 8 hores. Si pertany al gremi, administrar lliurement. INDICACIONSCapítols d'humor sanitari per a infermeres saturades, estudiants, supervisores, dones que criden de la borsa de treball, sanitaris en general i pacients en particular. CONTRAINDICACIONSNo se'n recomana l'administració a ministres de Sanitat. PRECAUCIONSAplicar amb compte a consellers de Sanitat i caps d'Infermeria. EFECTES SECUNDARISExplosions descontrolades de riure, pèrdues lleus d'orina, desig irrefrenable d'estudiar infermeria i addicció al món de la Enfermera Saturada. INTOXICACIÓEn cas de sobredosificació, no trucar al Centre Nacional de Toxicologia. PRESENTACIÓ100% digital. Tinta electrònica no comestible. ADVERTÈNCIESMantenir fora de l'abast de les infermeres tristes. Laboratoris Infermera Saturada®. Mirant el dolor amb un somriure des del 2012. Troba a la Infermera Saturada a:Facebook: EnfermeraSaturadaTwitter: @EnfrmraSaturadaInstagram: Enfermera_SaturadaWeb: enfermerasaturada.es