Title search results
Showing 1 - 15 of 15 items
Arrel del naixement del seu segon fill, la periodista Aridna Oltra es replanteja el paper, els drets i les obligacions…
de les dones en la societat actual. Si fa tres anys m'haguessin preguntat si era feminista, hauria dit: «No». Jo creia que el feminisme era una cosa pasada, antiga, que ja no calia perquè s'havia aconseguit viure amb igualtat. I arrel de les situacions en les que m'he trobar al ser mare treballadora, ho he deixat de creure i aquesta revelació m'ha donat força i m'ha permès entendre la meva vida i el que m'envolta. Perquè sóc feminista i ho he estat sempre, i no ho sabia.Som iguals. O no?: Interpretant el feminisme
By Cristina Genebat. 2020
Interpretant el feminisme. Suposo que tot plegat, comença aquí. Quan el meu embaràs em fa sentir que no som iguals.…
Quan la meva intuïció em diu que en l'acceptació i en la integració de les diferències, hi pot haver una clau important per fer quallar aquesta revolució feminista del nostre segle. Quan penso que potser cal un feminisme optimista, raonat i raonable. Un feminisme per totes, que sumi, que ens faci lliures... Perquè, si el futur és de les dones, sobretot ho serà de les dones empàtiques i solidàries. De les que no es cansin mai de fer-se preguntes. De les que no deixin mai de buscar respostes.Les cançons de la nostra vida
By Pep Blay. 2015
Un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes…
més populars de la historia. Us heu parat mai a pensar per què cal tanta gent per tombar una simple estaca, segons la popular cançó de Lluís Llach? Voleu descobrir què és el que en realitat calia tombar segons la primera versió de la lletra, i que pesava molt més que una estaca? Sabeu que la tonada de la cançó «No tinguis pressa» dels Sopa de Cabra havia de contenir un vers que la discogràfica els va demanar que canviessin perquè el considerava massa pornogràfic? O què estava mirant Jaume Sisa quan va tenir un despreniment de retina que el va impedir estrenar La nit de Sant Joan? De què parlava l'himne de Catalunya que havia de substituir «Els Segadors» perquè un grup d'intel·lectuals considerava allò de «bon cop de falç» una incitació a la violència? La resposta a aquestes preguntes i a moltes altres és el que es pot llegir a Les cançons de la nostra vida. Un ampli recull d'anècdotes sucoses i divertides que s'amaguen rere la creació de moltes cançons populars catalanes i que ara surten a la llum. Des dels clàssics de Serrat als de Manel, des d'Els Pets als Txarango, des de Loquillo als Estopa, des de «El meu avi» al «Fum fum fum», tot un seguit històries d'amor i de desamor, de festa i de protesta, de pares i fills, de pàtria, de sexe, de cotxes, de futbol... El reflex de la idiosincràsia d'un poble a través de la música i tot allò de divertit que provoca l'atzar quan es creua amb la marcada personalitat dels creadors més destacats del país. La demostració que si hi ha unes cançons que han fet història, és perquè tenen la «seva» història.Soc fill dels Evuzok: La vida d’un antropòleg al Camerun
By Lluís Mallart i Guimerà. 1992
El testimoni d’un missioner que va anar al Camerun i va tornar convertit en antropòleg Lluís Mallart va anar com…
a missioner al Camerun a convertir africans al cristianisme. Però van ser els africans, amb els quals va conviure vuit anys, els qui el van convertir a ell en antropòleg. La relació de Lluís Mallart amb els evuzok va ser tan estreta que el van anomenar "fill dels evuzok". Mallart narra en aquest llibre una experiència extraordinària i explica com són i què fan els evuzok, instal·lats a les clarianes de la selva camerunesa. Viu des de dins els ritus col·lectius, les festes i els problemes dels evuzok com un veí acceptat. Mallart ens transmet l'emoció de descobrir el fons cultural i les formes socials d'un poble que per a nosaltres és exòtic, però en el qual se'ns apareixen proves insospitades de la compartida condició humana. Soc fill dels evuzok és un testimoni que impressiona tant pel rigor de l'observació com pel seu batec humà.Sexe ficció: Manual per a pubilles del segle XXI
By Marta Pontnou. 2021
Marta Pontnou desmunta, sense pèls a la llengua, els estereotips, les pors i els complexos de les pubilles del segle…
XXI. Sexe ficció és un recull dels articles àcids i divertits que Marta Pontnou ha publicat a Núvol durant l'últim any. Amb molta ironia i amb una exactitud hilarant, Pontnou i el seu grup d'amigues, les Putes Celebrities, es rebel·len contra la grisor de la pandèmia i planten cara als homes que viuen ancorats al parvulari de l'amor. Amb un posicionament feminista, Marta Pontnou posa paraules als pensaments que moltes dones tenen a la punta de llengua, sense eufemismes i amb molt d'humor. Sexe ficció és un al·legat a favor de la passió i l'elegància, il·lustrat per la Raquel Gu. Ressenyes:«El que escriu aquesta senyora és una barbaritat que mereix ser llegida per totes les dones.»Candela Peña «Una veu original, atrevida i descarada que ens fa somriure amb veritatsque ens costa d'escoltar.»Carme Forcadell «Una veu que defensa amb elegància, ironia i contundència el dret a reivindicar el nostre cos i el nostre caràcter.»Laura RoseiQuina nit: El disc que va canviar les nostres vides
By Pep Sala, Joan Capdevila. 2021
En motiu del 30è aniversari de la publicació del mític disc «Quina nit», els Sau ens expliquen totes les anècdotes,…
curiositats de concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un dels grups pioners del rock català i de més èxit dels anys 90, deu discos i un munt de cançons que han aconseguit arribar fins els nostres dies. Quina nit és el disc que catapulta Sau a l'èxit al 1990. ha venut més de 100.000 còpies i te un himne, El Boig per tu, la cançó més radiada de la història del nostre país. En el 30è aniversari de la seva publicació, la banda SAU30 ho celebra amb el seu públic amb un concert "Quina nit, Quina lluna, que s'emetrà a TV3 al desembre, una gira que comença al gener i un llibre on Pep Sala i en Joan Capdevila, ens expliquen què va passar durant la creació, enregistrament, promoció i gira d'aquest disc únic. Un munt d'anècdotes i curiositats, que ens transportaran als 90, a concerts inoblidables i moments irrepetibles. Un llibre per recordar Sau, les seves cançons i recordar-nos a nosaltres. Pep Sala és un dels músics més influents de la música catalana. Pianista, guitarrista, compositor, arranjador, lletrista i productor, a Sau, Pep Sala & La Banda del Bar i en solitari. Ha col·laborat amb artistes d'arreu del món com Robbie Robertson, Jackson Browne, Steve Hogarth, Kathy Chiavolla, Joan Manel Serrat, Luz Casal, Josep Carreras, Sergio Dalma, Shakira, Dyango. Joan Capdevila, considerat el tercer Sau, va ser colletrista, manager i cofundador de la banda.La música d'abans-d'ahir: Antologia d'articles de la Revista Musical Catalana. 1904-1936
By Mercedes Conde. 2014
El present llibre és una selecció d’articles publicats a la Revista Musical Catalana, butlletí oficial de l’Orfeó Català, entre els…
anys 1904 i 1936. Testimoni directe d’una època daurada de la cultura catalana, la Revista Musical Catalana és el mirall de l’activitat musical que es desenvolupa als països catalans, però també de l’activitat internacional dels seus músics i compositors, així com de la realitat musical internacional. Amb un clar interès per l’activitat coral, retrata les estrenes musicals més importants en l’època, la construcció del Palau de la Música Catalana, l’inici de la recuperació de la música antiga i de la interpretació amb criteris històrics, els concerts més representatius del moment i l’activitat dels instrumentistes catalans arreu del món.Els Catarres X: Secrets i confessions d'una dècada salvatge
By Jordi Basté, Els Catarres. 2021
Deu anys d'anècdotes, secrets i confessions d'Els Catarres sota la mirada d'en Jordi Basté, en un llibre íntim, sincer i…
amb documents inèdits que promet un viatge a través d'una dècada tan salvatge i tan "catarra" com ells mateixos. «...serà com folk ballable en català». Aquesta és la primera definició de l'estil d'Els Catarres, feta per en Joan i l'Èric el 2010 per intentar convèncer la Roser d'unir-se al grup. Ara, més d'una dècada després, són al cim de la seva carrera: quatre discos, un EP, un disc d'or, centenars de concerts arreu, premis i, sobretot, el reconeixement del públic. Els Catarres, amb les seves cançons ultralluminoses, optimistas i ballables, van ser el primer grup català de pop festiu que va sonar a les ràdios comercials del país i uns capdavanters en omplir escenaris com ara el Sant Jordi Club de Barcelona. Però la història d'Els Catarres és també la història vital d'en Joan, la Roser i l'Èric, tres joves que, de la nit al dia, van ser catapultats a l'èxit per les xarxes socials i que, gràcies a la perseverança, el talent i la inspiració, han aconseguit consolidar-se en el panorama musical. Durant aquest recorregut hi ha hagut de tot, des de desenganys amb la indústria musical i bolos internacionals fins a ensurts, com quan l'amor va posar en perill la continuïtat del grup o l'exercici d'autoestima d'en Joan, que va inspirar la cançó «Jenifer».Sona la cançó
By Lluís Gavaldà. 2022
Sona la cançó és una carta d'amor al poder evocador de les cançons, un llibre que emocionarà tots els que…
en algun moment de la nostra vida ens hem enamorat d'una melodia o d'una lletra. Des dels Beatles fins a David Bowie, passant per Bob Dylan i Bruce Springsteen, Lluís Gavaldà recull en aquest llibre la seixantena de cançons que han marcat la seva vida, aquelles que l'han fet plorar i riure, i també les que li hauria agradat compondre ell mateix. L'autor ens ho explica amb la cura i la delicadesa del qui s'ha nodrit de música des de ben petit. I és que aquest no és únicament un llibre per a melòmans, és també una declaració d'amor a la vida i un viatge sentimental escrit amb un estil extraordinàriament personal, capaç de ser divertit, tendre i apassionat al mateix temps.Somiant la pau: Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans
By Nadia Ghulam. 2022
Agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avançen per l'Afganistan, comença a moure's…
desesperadament per poder ajudar els seus. Aquestes pàgines van néixer després de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La història d'uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d'altres llocs del món. Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esfereïdores d'homes que queien d'un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l'ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs delplaneta. La veu de la Nadia és la de tots ells. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d'en fa setze. El seu objectiu vital i el d'aquestes pàgines és ajudar les dones del seu país perquè puguin seguir estudiant i per aconseguir que esdevinguin «agents per la pau» per multiplicar-se en un Afganistan que torna a estar sota poder talibà.Un llibre de cuina que ens fa viatjar a través de la música de tots els temps. 30 receptes senzilles…
i saboroses que dialoguen amb les melodies més exquisides. Quina relació hi ha entre els macarrons amb formatge i Beethoven, el consomé i Verdi o les últimes creacions del Celler de Can Roca i la música d'Erik Satie? La història de la cuina i la de la música ha seguit camins paral·lels. En cada moment històric i en cada indret del món, compositors i cuiners han compartit una mateixa manera de veure el món i han desenvolupat les seves creacions amb un esperit comú. En aquest llibre, Jaume Biarnés explora la relació entre la gastronomia i la música a partir de trenta receptes que estableixen un diàleg entre aquests dos mons. Algunes oblidades durant anys en vells llibres de cuina, d'altres, creacions dels xefs més actuals. Des dels primers receptaris de l'antiguitat fins a les més agosarades partitures dels nostres temps, l'autor ens convida a degustar i a escoltar d'una manera fàcil i deliciosa.Aprendre de cuinar
By Assumpta Miralpeix. 2014
Aprendre de cuinar és un manual clàssic de la cuina de cada dia, on trobareu plats fàcils de fer, elaborats…
amb ingredients que estan a l'abast i que solucionen sense dificultats el menjar diari, d'acord amb els nostres gustos tradicionals i respectant la dieta mediterrània. El propòsit d'aquest llibre és aconseguir que el menjar diari no sigui monòton ni pels qui mengen ni pels qui el feu, i que estant la mateixa estona a la cuina pugueu preparar una bona varietat de plats que us permetin fugir de la rutina diària. Però també hi trobareu un toc d'originalitat en algunes receptes per a dies festius o especials, que us faran quedar molt bé amb els convidats.Aquesta edició, revisada i actualitzada, es divideix en dues parts. La part teòrica us ajudarà a resoldre els problemes que poden sorgir en qüestions relacionades amb el menjar: comprar, la conservació dels aliments, la cocció, escollir un menú, parar la taula, aprofitar les sobralles, etc. La part pràctica la componen més de 300 receptes explicades pas a pas i classificades temàticament.Les pautes, els trucs i les receptes adients per assegurar l'èxit a la cuina i a la taula, tant en els àpats de cada dia com en les ocasions especials.Donasses: Vint-i-dues dones de pes, protagonistes de la Catalunya moderna
By Marta Pessarrodona. 2023
Si Pla tenia homenots la Marta té donasses, una munió de dones admirables i admirades a les quals ella ha…
sabut atribuir-los expressament el mot que les defineix. El títol ha donat peu a l'entrada donassa [donása] al Diccionari Normatiu Valencià, «f. Dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica». Dolors Montserdà, Carmen Karr, Caterina Albert, Francesca Bonnemaison, Margarita Xirgu, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Lola Anglada, Conxita Badia, Hermínia Grau, Frederica Montseny, Paulina Pi de la Serra, Remedios Varo, Mercè Rodoreda, Irene Polo, Carme Serrallonga, Carme Leveroni, Aurora Díaz Plaja, Maria Aurèlia Capmany, Maria Àngels Anglada, Mercè Vilaret i Montserrat Roig: descobrim les vides de les protagonistes de la Catalunya moderna des d'una perspectiva informativa molt entretinguda i divertida que capta la complicitat del lector i hi dialoga.Un clàssic de les lletres catalanes revisat i actualitzat amb un epíleg en què s'inclouen totes les donasses que ens han deixat d'ençà de la primera edició de l'any 2006 a Destino.Arrel del naixement del seu segon fill, la periodista Ariadna Oltra es replanteja el paper, els drets i les obligacions…
de les dones en la societat actual. Si fa tres anys m'haguessin preguntat si era feminista, hauria dit: «No». Jo creia que el feminisme era una cosa passada, antiga, que ja no calia perquè s'havia aconseguit viure amb igualtat. I arrel de les situacions en les quals m'he trobat al ser mare treballadora, ho he deixat de creure i aquesta revelació m'ha donat força i m'ha permès entendre la meva vida i el que m'envolta. Perquè sóc feminista i ho he estat sempre, i no ho sabia.Qui toca aquesta nit?: Una història del rock en 64 concerts
By Ricky Gil Giner. 2023
Viure la música en directe és una experiència brutal. Sortir de casa, travessar la ciutat, arribar al local i saludar…
els amics. Barrejar-se entre la gent, els llums que s'apaguen, esperar la primera nota, compartir l'excitació. Aquell moment indescriptible en què toquen la teva cançó. Ricky Gil ha viscut molts concerts en primera persona, a dalt de l'escenari amb les seves bandes o com a espectador d'algunes de les figures més monumentals del rock, del blues, del soul, del punk i d'altres gèneres. I a Qui toca aquesta nit? ens convida a reviure'ls amb un gran talent narratiu. Sisa i Melodrama, Ramones, Bob Dylan, Bruce Springsteen, Curtis Mayfield, Gato Pérez, Elvis Costello, PJ Harvey, Toots and the Maytals, Sex Pistols, Els Surfing Sirles, Neil Young o The Pretenders són alguns dels grans noms que protagonitzen aquestes pàgines. Seixanta-quatre concerts des del 1977 fins avui, a sales mítiques barcelonines (del Zeleste a l'Apolo, de la Monumental al Palau d'Esports, del Bikini a l'Studio 54) i també a Londres o a Nova York.«La música que vam estimar s'esvaneix a cada moment, escriu Ricky Gil, però queden per sempre a la memòria aquells instants en què "després de sortir de casa i just abans d'arrancar la Lambretta, tornàvem a preguntar: Qui toca aquesta nit?».