Title search results
Showing 1 - 13 of 13 items
Arrel del naixement del seu segon fill, la periodista Aridna Oltra es replanteja el paper, els drets i les obligacions…
de les dones en la societat actual. Si fa tres anys m'haguessin preguntat si era feminista, hauria dit: «No». Jo creia que el feminisme era una cosa pasada, antiga, que ja no calia perquè s'havia aconseguit viure amb igualtat. I arrel de les situacions en les que m'he trobar al ser mare treballadora, ho he deixat de creure i aquesta revelació m'ha donat força i m'ha permès entendre la meva vida i el que m'envolta. Perquè sóc feminista i ho he estat sempre, i no ho sabia.Som iguals. O no?: Interpretant el feminisme
By Cristina Genebat. 2020
Interpretant el feminisme. Suposo que tot plegat, comença aquí. Quan el meu embaràs em fa sentir que no som iguals.…
Quan la meva intuïció em diu que en l'acceptació i en la integració de les diferències, hi pot haver una clau important per fer quallar aquesta revolució feminista del nostre segle. Quan penso que potser cal un feminisme optimista, raonat i raonable. Un feminisme per totes, que sumi, que ens faci lliures... Perquè, si el futur és de les dones, sobretot ho serà de les dones empàtiques i solidàries. De les que no es cansin mai de fer-se preguntes. De les que no deixin mai de buscar respostes.Soc fill dels Evuzok: La vida d’un antropòleg al Camerun
By Lluís Mallart i Guimerà. 1992
El testimoni d’un missioner que va anar al Camerun i va tornar convertit en antropòleg Lluís Mallart va anar com…
a missioner al Camerun a convertir africans al cristianisme. Però van ser els africans, amb els quals va conviure vuit anys, els qui el van convertir a ell en antropòleg. La relació de Lluís Mallart amb els evuzok va ser tan estreta que el van anomenar "fill dels evuzok". Mallart narra en aquest llibre una experiència extraordinària i explica com són i què fan els evuzok, instal·lats a les clarianes de la selva camerunesa. Viu des de dins els ritus col·lectius, les festes i els problemes dels evuzok com un veí acceptat. Mallart ens transmet l'emoció de descobrir el fons cultural i les formes socials d'un poble que per a nosaltres és exòtic, però en el qual se'ns apareixen proves insospitades de la compartida condició humana. Soc fill dels evuzok és un testimoni que impressiona tant pel rigor de l'observació com pel seu batec humà.Sexe ficció: Manual per a pubilles del segle XXI
By Marta Pontnou. 2021
Marta Pontnou desmunta, sense pèls a la llengua, els estereotips, les pors i els complexos de les pubilles del segle…
XXI. Sexe ficció és un recull dels articles àcids i divertits que Marta Pontnou ha publicat a Núvol durant l'últim any. Amb molta ironia i amb una exactitud hilarant, Pontnou i el seu grup d'amigues, les Putes Celebrities, es rebel·len contra la grisor de la pandèmia i planten cara als homes que viuen ancorats al parvulari de l'amor. Amb un posicionament feminista, Marta Pontnou posa paraules als pensaments que moltes dones tenen a la punta de llengua, sense eufemismes i amb molt d'humor. Sexe ficció és un al·legat a favor de la passió i l'elegància, il·lustrat per la Raquel Gu. Ressenyes:«El que escriu aquesta senyora és una barbaritat que mereix ser llegida per totes les dones.»Candela Peña «Una veu original, atrevida i descarada que ens fa somriure amb veritatsque ens costa d'escoltar.»Carme Forcadell «Una veu que defensa amb elegància, ironia i contundència el dret a reivindicar el nostre cos i el nostre caràcter.»Laura RoseiA la taula dels altres: A peu pel Priorat
By Josep Maria Espinàs. 1962
Espinàs comparteix l'experiència de caminar per un Priorat en temps de verema, amb costums i personatges que avui semblen inventats.…
El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua a la font amb àmfores. En el llibre A la taula dels altres, l'escriptor camina per aquesta comarca durant la verema i passeja per uns pobles on un foraster és una raresa. Espinàs esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes i coneix una sèrie de personatges curiosos que, a través de la mirada de l'escriptor, hi apareixen molt ben retratats. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara s'ha convertit en una narració que reviu un món que forma part del nostre passat.L'últim traginer: A peu pel Pallars i la Vall d'Aran
By Josep Maria Espinàs. 1957
Espinàs converteix l'experiència de la caminada en una crònica viva en la qual el lector s'aventura amb l'escriptor per camins…
desconeguts del Pallars i la Vall d'Aran. L'últim traginer ens transporta a un temps en què el Pallars i la Vall Aran no tenien estacions d'esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d'una antiga fonda. El lector s'aventura amb l'escriptor pels camins i les valls d'aquestes contrades, en una crònica que reviu un món rural perdut i nostàlgic de mitjan anys cinquanta. Josep M. Espinàs, a través d'aquesta crònica del 1956, reviu uns fets, uns personatges i un paisatge que avui ja formen part del passat, però que l'autor manté vius per sempre amb el seu testimoni de narració viva.Viatge a la frontera de la llengua: A peu per la Llitera
By Josep Maria Espinàs. 1990
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per…
caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants per a molta gent. On és exactament la Llitera? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir va dur Josep M. Espinàs a una terra de pas plena d'interrogants per a molta gent. El 1990, caminant per la Llitera amb sol i amb tempestes, amb totes les sorpreses d'un viatge com aquest, Espinàs converteix l'experiència d'anar a peu en una narració viva, en una crònica que es llegeix com si el lector també s'aventurés amb l'escriptor per camins desconeguts. "Tota la Llitera a peu?, això no ho ha fet mai ningú!", li van dir els lliterans. Viatge a la frontera de la llengua és una obra excepcional en la literatura de viatges de Josep M. Espinàs, tant per l'escenari com pels fets que s'hi narren. Amb aquest llibre, l'autor aporta un testimoni directe i apassionat dels pobles de la comarca.Somiant la pau: Una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans
By Nadia Ghulam. 2022
Agost del 2021. La narradora i activista afganesa Nadia Ghulam, veient que els talibans avançen per l'Afganistan, comença a moure's…
desesperadament per poder ajudar els seus. Aquestes pàgines van néixer després de converses entre la Nadia i la periodista Ariadna Oltra, en les quals van parlar de com han viscut aquest darrer any ella i els seus familiars, el que va haver de fer per aconseguir portar a Espanya part de la seva família i el que estan vivint a Kabul els que no han pogut marxar. La història d'uns pocs i, tanmateix, la realitat de milers de famílies afganeses i d'altres llocs del món. Aquell agost, els mitjans de comunicació ens bombardejaven amb imatges esfereïdores d'homes que queien d'un avió mentre intentaven fugir desesperadament de l'ocupació. Després de mesos, ningú ens parla del que està passant allà, ni tampoc de com es troben les persones que van poder fugir i que han estat acollides a diferents llocs delplaneta. La veu de la Nadia és la de tots ells. Aquella nena afganesa que es va fer passar per un noi durant deu anys per poder tenir dels drets que com a dona li negaven, viu a Barcelona des d'en fa setze. El seu objectiu vital i el d'aquestes pàgines és ajudar les dones del seu país perquè puguin seguir estudiant i per aconseguir que esdevinguin «agents per la pau» per multiplicar-se en un Afganistan que torna a estar sota poder talibà.No-coses
By Byung-Chul Han. 2021
Ja no habitem la terra i el cel, sinó Google Earth i el núvol.La informació domina el nostre entorn de…
vida, i les coses palpables passen cada cop més a un segon pla. El món com a esfera d'informació se superposa al món com a constel·lació de coses, i aquesta transició modifica substancialment la nostra percepció i relació amb el món. Byung-Chul Han analitza amb brillantor aquesta deriva, defensa la màgia de les coses i reflexiona sobre allò que es perd en el soroll de la informació. BYUNG-CHUL HAN (Seül, 1959)És un filòsof i assagista d'origen sud-coreà, professor de la Universitat de les Arts de Berlín. Escriu en alemany i és considerat com un dels filòsofs més destacats del pensament contemporani.Aprendre de cuinar
By Assumpta Miralpeix. 2014
Aprendre de cuinar és un manual clàssic de la cuina de cada dia, on trobareu plats fàcils de fer, elaborats…
amb ingredients que estan a l'abast i que solucionen sense dificultats el menjar diari, d'acord amb els nostres gustos tradicionals i respectant la dieta mediterrània. El propòsit d'aquest llibre és aconseguir que el menjar diari no sigui monòton ni pels qui mengen ni pels qui el feu, i que estant la mateixa estona a la cuina pugueu preparar una bona varietat de plats que us permetin fugir de la rutina diària. Però també hi trobareu un toc d'originalitat en algunes receptes per a dies festius o especials, que us faran quedar molt bé amb els convidats.Aquesta edició, revisada i actualitzada, es divideix en dues parts. La part teòrica us ajudarà a resoldre els problemes que poden sorgir en qüestions relacionades amb el menjar: comprar, la conservació dels aliments, la cocció, escollir un menú, parar la taula, aprofitar les sobralles, etc. La part pràctica la componen més de 300 receptes explicades pas a pas i classificades temàticament.Les pautes, els trucs i les receptes adients per assegurar l'èxit a la cuina i a la taula, tant en els àpats de cada dia com en les ocasions especials.Donasses: Vint-i-dues dones de pes, protagonistes de la Catalunya moderna
By Marta Pessarrodona. 2023
Si Pla tenia homenots la Marta té donasses, una munió de dones admirables i admirades a les quals ella ha…
sabut atribuir-los expressament el mot que les defineix. El títol ha donat peu a l'entrada donassa [donása] al Diccionari Normatiu Valencià, «f. Dona que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica». Dolors Montserdà, Carmen Karr, Caterina Albert, Francesca Bonnemaison, Margarita Xirgu, Clementina Arderiu, Aurora Bertrana, Lola Anglada, Conxita Badia, Hermínia Grau, Frederica Montseny, Paulina Pi de la Serra, Remedios Varo, Mercè Rodoreda, Irene Polo, Carme Serrallonga, Carme Leveroni, Aurora Díaz Plaja, Maria Aurèlia Capmany, Maria Àngels Anglada, Mercè Vilaret i Montserrat Roig: descobrim les vides de les protagonistes de la Catalunya moderna des d'una perspectiva informativa molt entretinguda i divertida que capta la complicitat del lector i hi dialoga.Un clàssic de les lletres catalanes revisat i actualitzat amb un epíleg en què s'inclouen totes les donasses que ens han deixat d'ençà de la primera edició de l'any 2006 a Destino.Arrel del naixement del seu segon fill, la periodista Ariadna Oltra es replanteja el paper, els drets i les obligacions…
de les dones en la societat actual. Si fa tres anys m'haguessin preguntat si era feminista, hauria dit: «No». Jo creia que el feminisme era una cosa passada, antiga, que ja no calia perquè s'havia aconseguit viure amb igualtat. I arrel de les situacions en les quals m'he trobat al ser mare treballadora, ho he deixat de creure i aquesta revelació m'ha donat força i m'ha permès entendre la meva vida i el que m'envolta. Perquè sóc feminista i ho he estat sempre, i no ho sabia.Infocràcia: La digitalització i la crisi de la democràcia
By Byung-Chul Han. 2021
Una anàlisi sagaç del règim de la informació, el nou govern a què estem sotmesos, pel filòsof més llegit del…
segle XXI. La digitalització avança inexorablement. Atordits pel frenesí de la comunicació i la informació, ens sentim impotents davant del tsunami de dades que desplega forces destructives i deformants. La digitalització també afecta l'esfera política i provoca greus trastorns en el procés democràtic. Les campanyes electorals són guerres dinformació que es lliuren amb tots els mitjans tècnics i psicològics imaginables.Els bots —els comptes falsos automatitzats a les xarxes socials— difonen notícies falses i discursos d'odi i influeixen en la formació de l'opinió pública. Els exèrcits de trolls intervenen en les campanyes apuntalant la desinformació. Les teories de la conspiració i la propaganda dominen el debat polític. Per mitjà de la psicometria i la psicopolítica digital s'intenta influir en el comportament electoral i evitar les decisions conscients. El nou assaig de Byung-Chul Han descriu la crisi de la democràcia i l'atribueix al canvi estructural de l'esfera pública al món digital. També dóna un nom a aquest fenomen: infocràcia.